dijous, 18 de desembre del 2008

SònicPop 18/12/2008

Hola Sònics. Darrer programa d'aquest 2008. Els següents dijous són 25 i 1 i a Ràdio Vallromanes estem de vacances per aquestes dates. Compilació eclèctica com ja és una mica habitual i amb referències pop/folk molt lluminoses i unes altres rockeres força més obscures. A destacar en el primer grup els Phoenix, Jens Lekman, La buena vida o Manel. En el segon els Drive by truckers, The Cure, Superfurry animals o Soulsavers. La cita setmanal amb els històrics ens arriba amb els Stone Roses i els Led Zeppelin. El segon una referència grandiosa amb 25 anys de carrera musical a les espatlles i havent venut més de 300 milions de discos. Històries imponents amb un alt contingut oniric i mitològic els han fet tenir una cort de seguidors de la seva iconografia.

Res més per aquest any, desitjar-vos que passeu unes molt bones festes de nadal i que si us ve de gust ens seguim trobant el 2009 al vostre dial preferit amb noves i renovades propostes musicals.

Gràcies a l'equip de Ràdio Vallromanes, en especial a Xavi Moya i David Mairal.


1- Phoenix – It’s never been like that (2006) – Consolation prizes
2- Travis – Ode to J. Smith (2008) – Long way down
3- The Stone Roses – The Stone Roses (Versió USA) (1989) – Elephant stone
4- Drive by Truckers – Brighter than creations dark (2008) – That man I shot
5- Things – Life is just an accident (2008) – All that you wanted
6- Jens Lekman – Night falls over Kortedala (2007) – Your arms around me
7- La Buena Vida – Vidania (2006) – Mi año natural
8- Manel – Els millors professors europeus (2008) – Nit freda per ser abril
9- Led Zeppelin – Led Zeppelin I (1969) – Good times bad times
10- The Cure – 4:13 dream (2008) – Underneath the stars
11- Superfurry Animals – Lovekraft (2005) – Atomik lust
12- Soulsavers – It’s not how far you fall, it’s the way you land (2007) – Kingdom of rain
13- The Felice Brothers – Tonight at the Arizona (2007) – Roll on arte

divendres, 12 de desembre del 2008

SònicPop 11/12/2008

Hola Sònics. Nou programa, com veureu amb una petita errada tècnica al punxar els Simply Red, fet que ens va obligar a fer un petit talla/enganxa. Per la resta una edició que comença amb el Marc Parrot i segueix amb peces pop de grups actuals molt dinàmiques i senzilles; a destacar els Babyshambles del Pete Doherty. Apareixen més endavant amb la seva classe els Frank & Walters, un grup pel que tinc especial predilecció i la referència retro dels The Who, amb el Quadrophenia del 1973, una opera-rock que és un homenatge al moviment mod a través del conflicte de personalitat d'un adolescent anomenat Jimmy (cada una d'elles associada als membres de la banda). En aquella època, les fortes dosis de violencia, sexe i consum de drogues van fer que fos socialment rebutjada però alhora va esdevenir una icona pels joves mods. Avui és una referència històrica. Després la veu negra del Mick Hucknall al capdavant dels Simply Red amb una cançó ensucrada i preciosa "Stars" per acabar amb el descobriment bestial dels Manel i l'enganxosa "Al mar", una cançó que ens connecta amb els plaers més senzills de la vida, història d'un matí a la platja i la seva colorista, esplendorosa i suggerent evocació corporal -imaginació inclosa-. Salut a tots.

"Tocar és molt fàcil, el difícil és mantenir un matrimoni."
Pete Townshend (guitarrista de The Who)


1- Marc Parrot – Rompecabezas (2001) – Rompecabezas
2- The Fratellis – Here we stand (2008) – A heady tale
3- Belle & Sebastian – The life pursuit (2006) – Another sunny day
4- Babyshambles – Shotter’s nation (2007) – Delivery
5- Ra Ra Riot –The rhumb line (2008) – Ghosts under rocks
6- Frank & Walters – A renewed interest in happiness (2006) – Fight
7- The Who – Quadrophenia (1973) – The punk and the godfather
8- Deus – Vantage point (2008) – Slow
9- Simply Red – Stars (1991) – Stars
10- The Bitter Springs – That sentimental slush (2006) – Gathering dust
11- Manel – Els millors professors europeus (2008) – Al mar
12- Justin Electra – Soft rock (2007) – Fancy robots

divendres, 5 de desembre del 2008

SònicPop 4/12/2008

No sé si és perquè estava espès o perquè aquesta setmana estàvem el David i jo sols i faltava la presència dels qui ens han fet companyia en la grabació darrerament, el Jordi i el Xavi. El cas és que quan la inspiració està distreta més val solventar la situació sense filigranes, amb la màxima efectivitat possible i aprendre de la situació. Musicalment un programa molt animat i amb descobriments interessants. Alguns exemples destacats, Russian Red, Manel, Woven Hand i The Gaslight Anthem; els dos primers en clau de folk i els dos següents en clau de rock. Els Manel absolutament fantàstics i si podeu anar al MySpace o al YouTube i veure el clip de "Dona estrangera" passareu una estona divertida. Dos clàssics de l'escena de Manchester, els Happy Mondays revolucionant el panorama als 90 i els James -que en aquella època també triomfàven- actualment amb el seu recent "Hey Ma" del 2008. Waterfall és un single esplèndid que em porta a grans pensaments. I el canadenc Ron Sexsmith, que aquest any ha editat nou disc amb peces tan emotives i potents com el "Ghost of a chance". Us convido a que hi digueu la vostra. Dijous que vé, com diu un bon amic meu, més i millor. Siau sònics.



1- I’m From Barcelona – Who killed Harry Houdini (2008) – Paper planes
2- Boy Kill Boy – Stars and the sea (2008) – No conversation
3- The Gaslight Anthem – The 59’ sound (2008) - The 59’ sound
4- Woven Hand – Ten stone (2008) – The beautiful axe
5- The Wedding Present – El rey (2008) – Spider man on Hollywood
6- The Killers – Hot fuss (2005) – Smile like you mean it
7- Of Montreal – Skeletal lamping (2008) – Gallery piece
8- The Last Shadow Puppets – The age of understatement (2007) – Meeting place
9- Happy Mondays – Pills ‘n thrills and bellyaches (1990) – God’s cop
10- James – Hey Ma (2008) – Waterfall
11- Russian Red – I love your glasses (2008) – Cigarrettes
12- Manel – Els millors professors europeus (2008) – Dona estrangera
13- Ron Sexsmith – Exit strategy of the soul (2008) – Ghost of a chance
14- James Yorkston – When the haar rolls in (2008) – Tortoise regrets hare

divendres, 28 de novembre del 2008

SònicPop 27/11/2008

Amb l'eclecticisme per bandera i amb una mica de retard us penjo el programa d'aquest dijous. Darrerament estic acompanyat a Radio Vallromanes mentre faig el SònicPop i això es reflexa a les ones hertzianes en forma de comentaris distesos que m'agrada compartir amb vosaltres. Els companys de viatge són el tècnic David Mairal, el "dire" Xavi Moya i en Jordi Camps que juntament amb un servidor i en plena ebullició festiva (controlada, no us penseu tampoc que era una "rave") vàrem acabar mig ballant amb moviments clàssics travolteros el Feel the love dels Cut Copy. Ja ho entendreu quan escolteu la cançó. Els dos retro-hits de la nit vàren venir de la mà dels REM i els Style Council, dos liders indiscutibles Michael Stype i Paul Weller amb respectius grups. Escombrant cap a casa, el galàctic Sisa amb el treball del 2008 i Loquillo, el noi del Clot que ha acabat fent de la seva pinta rocker una estampa burgesa. No us penseu, em sembla molt correcta la seva actitut com a músic però estic profundament amb desacord amb les seves opinions. Una persona que ven transgressió i independència, des del meu punt de vista, no és ètic que aspiri a liderar la SGAE per cobrar canon a tort i a dret. Li preguntaria si ell no es grabava cintes de caset quan era jove. No li compro la moto, i en termes ideològico-polítics menys, hi estic a les antípodes. Tot i així és algú que pren partit per les coses del dia a dia, i això m'agrada d'ell; prefereixo estar en desacord amb algú que no sentir indiferencia. Seguim amb la música que ens n'anem de mare; destaco dues propostes especialment d'etiqueta negra, Badly Drawn Boy i Lambchop; i acabem amb la revisió del folk que fan els Herman Dune amb els seu darrer disc. Que ho gaudiu i fins la semana vinent, sònics.

"Al món hi han recursos suficients per satisfer les necessitats de tothom però insuficients per satisfer l'avaricia d'alguns."
Gandhi



1- Half Foot Outside – Heavenly (2008) – Floating spaceboy
2- Late Of The Pier – Fantasy black channel – Space and the woods
3- Cut Copy – In ghost colours (2008) – Feel the love
4- The Style Council – Greatest Hits – A solid bond in your heart
5- R.E.M – Monster (1994) – What’s the frequency Kenneth?
6- Jim Noir – Tower of love – In the K of C
7- Jaume Sisa – Ni cap ni peus (2008) – Desde la lluna
8- Loquillo – Balmoral (2007) – Cruzando el paraiso
9- Badly Drawn Boy – Born in U.K. (2006) – Degrees of separation
10- The Week That Was – The week that was (2008) – Scratch the surface
11- Benjamin Biolay – A l’origin (2005) – Grand zero bar
12- José Gonzalez – In our nature (2007) – Killing for love
13- Lambchop – Oh (Ohio) (2008) – Sharing a Gibson with Martin Luther King Jr
14- Herman Dune – Next year in zion (2008) – When the sun rose up this morning

dijous, 20 de novembre del 2008

SònicPop 20/11/2008

Programa amb ritmes vitals i energètics com a protagonistes principals per foragitar els fantasmes que en forma de crisis pretenen fer-nos caure en el desànim. Kaiser Chiefs, Editors i Black Kids com a propostes novedoses però standard i a destacar per sobre de les altres les de dos grups que avui en dia fan de la llibertat estilistica bandera per construir un so molt personal; em refereixo a dos "vells" coneguts del programa com els MGMT i els Arcade Fire. So fronterer de la mà dels Calexico (California + Mexico) en aquest cas homenatjant a Víctor Jara i a les antípodes els Black Grape, en el seu dia la ressurrecció dels Happy Mondays -dissolts al 1992- i contra tot pronostic trencant motlles i fusionant de manera magistral estils tan diversos com rock, pop, soul i funk. Es aquí quan afluixem l'accelerador i el programa assoleix una atmosfera més clamada i elegant, atenció als Ladybug Transistor i a José Gonzalez -versió capgirada del Teardrops de Massive Attack- per triar-ne dos. Per acabar l'outsider actual més en forma, Darren Haymann i una visita als clàssics, un en actiu encara com John Hiatt i un altre desaparegut fa forces anys, i en vida a l'ombra del seu germà Brian; ens referim a Dennis Wilson, el bateria surfero dels Beach Boys a qui li van sobrar algunes companyies i diverses substancies. Si podeu llegir la seva biografia és realment tràgica i interessant, sobretot la part que es veu associada amb Charles Manson, gurú de "la familia" i ideòleg de diversos assassinats en sèrie, el més famós el de Sharon tate, dona de Polanski quan estava embarassada junt amb quatre persones més. Una història ben macabra i fosca que al llegir-la sembla més un guió cinematogràfic que no pas la descripció d'uns fets reals.


1. Editors – The back room (2005) – Munich
2. Black Kids – Wizzard of ahhs (2007) – I’m not gonna teach your boyfriend how to dance with you
3. The Rifles – No love lost (2008) – Local boy
4. Kaiser Chiefs – Off with their heads (2008) – Never miss a beat
5. Ja T’ho Diré – Moviments salvatges (1995) – Res no es mou
6. MGMT – Oracular Spectacular (2007) – Kids
7. Arcade Fire – Neon bible (2007) – The well and the lighthouse
8. Lori Meyers – Hostal Pimodan (2004) – Sus nuevos zapatos
9. Black Grape – It’s great when you straight (1995) – Kelly’s heroes
10. Calexico – Carried to dust (2008) – Victor Jara’s hands
11. The Ladybug Transistor – Can’t wait another day – This old chase
12. Darren Hayman – And the secondary modern (2008) – The wrong thing
13. Dennis Wilson – Pacific ocean blue (1965) – Rainbows
14. John Hiatt – Same old man (2008) – Old days
15. José Gonzalez – In our nature (2007) – Teardrop

divendres, 14 de novembre del 2008

SònicPop 13/11/08

Us haig de confessar que feia temps que li donava voltes a fer un programa de versions; finalment aquest dijous va ser el dia triat. Programa sorpresa amb aires “vintage”. Cançons –moltes d’elles conegudes- i que pertanyen al nostre imaginari auditiu revisitades per altres músics i oferint-nos la versió que ells en tenen. Per alguns puristes això implica sacrilegi però també és possible –i així ho espero- que us endugueu algunes grates sorpreses per la seva originalitat. Per escoltar detingudament i poder gaudir de la calma i sensibilitat que ens transmeten destaco "Hallelujah" de Leonard Cohen versionat per Jeff Buckley i el "Fields of gold" d’Sting a càrrec d'Eva Cassidy. Per la seva originalitat i trencament estilístic elevat dues versions impactants, "Starman" de David Bowie versionat en portuguès per Seu Jorge i atenció, per caure d’esquena Johnny Cash reinterpretant el "Personal Jesus" de Depeche Mode. Habitualment qui versiona és més jove que l'autor però en aquest darrer cas és a la inversa i l'impacte és total; un clàssic de l'electrònica versionat amb aires blues per un exponent del country -avui dia desaparegut- resulta una combinació de factors xocant, gairebé tant com la mateixa cançó en sí. En altre nivell també em sembla especialment brillant l’adaptació del texte del "Rockin’ in a free world" de Neil Young per part dels Sopa de Cabra així com la de "Chelsea Hotel" de Jabier Muguruza, suavitzant de manera poètica la crua lletra original de Cohen. I d’altres peces que podeu escoltar i que de ben segur riureu com és el cas de la del Quimi Portet o l’Albert Pla i també revisitant el "Sorry angel" de Serge Gainsbourg, el lleig més seductor, a càrrec dels Franz Ferdinand i Jane Birkin (foto). Esperem que us agradi la proposta que us fem per aquesta setmana.

"He tingut una crisi cardiaca. Això demostra que tinc cor."
Serge Gainsbourg (1973)



1- Mazoni – Si els dits fóssin xilòfons (2007) – La granja de la Paula (Bob Dylan – Maggie’s farm)
2- Coldplay – Rythms del mundo (2007) – Clocks
3- Franz Ferdinand – Monsieur Gainsbourg revisited (2006) – A song for Sorry Angel (Serge Gainsbourg – Sorry Angel)
4- Cat Power – Jukebox (2007) – I believe in you (Bob Dylan)
5- Sopa de Cabra – Com un huracà (1996) – Resistint en el món lliure (Neil Young – Rocking in a free world)
6- Albert Pla – Supone fenollosa (1995) – Por el lado mas bestia de la vida (Lou Reed – Walk on the wild side)
7- Seu Jorge – Life Aquatic Studio Sessions (2005) – Starman (David Bowie)
8- Nouvelle Vague – Bande a part (2006) – Heart of glass (Blondie)
9- Johnny Cash – American IV (2002) – Personal Jesus (Depeche Mode)
10- Quimi Portet – La terra es plana (2004) – Els rius de Babylon (Boney M – The rivers of Babylon)
11- Jabier Muguruza – Acordes con Leonard Cohen (2007) – Chelsea Hotel (Leonard Cohen)
12- Jeff Buckley – Grace (1995) – Hallelujah (Leonard Cohen) -
13- Eva Cassidy – Songbird (1998) – Fields of gold (Sting)

dijous, 6 de novembre del 2008

SònicPop 6/11/2008

Hola. Aquesta setmana amb una selecció més eclèctica que mai i amb traçat de corva. Melodies rockeres inicials per encetar amb força el programa per part dels The Hold Steady i el nou disc dels King of Leon; després s'afluixa la cadencia en una part mitjana del Sònic encetada per la magnifica "In a little while" dels U2, una autèntica meravella capaç de fer-nos viatjar molt i molt lluny, també en aquesta part destaco la proposta folk de Jonathan Richman i l'inclassificable Kevin Johansen, un cantant-compositor que ha viscut per tota Amèrica i que aquesta mescla es reflexa en la seva música. Escoltar-lo és estar permanentment amb un sonriure als llavis degut a la ironia que destil·len les seves lletres on hi podrem trobar situacions de la quotidianitat portades a un punt agredolç. Al capdavall això és en sí el que ens trobem a moltes de les coses que vivim; estar atents a l'escala de grisos és simptoma d'intel·ligència, i la intel·ligència és sexi. Ai que me'n vaig de mare; cap al final la revisió als històrics de la mà dels Beatles i el seu "We can't work it out", grup inspiració d'infinites generacions. Mentre sonava, el Mairal i jo, ens emocionavem preguntant-nos d'on deuria sortir la llavor d'aquest so inconfusible i mai fet fins llavors capaç de seduir amb una senzillesa aclaparadora. No ho sabem però tenim el llegat d'una prolífica carrera per gaudir-ne tantes vegades com vulguem. Fins la setmana vinent Sònics.

"La ironía es una especie de tristeza disfrazada. Es como un burka bajo el cual se pueden decir muchas verdades que obligan a una segunda o tercera lectura para que no pasen desapercibidas."
Kevin Johansen - Entrevista a El Pais.


1- The Hold Steady – Stay positive (2008) – Constructive summer
2- Kings Of Leon – Only by the night (2008) – Crawl
3- Arctic Monkeys – Favourite worst nightmare (2007) – Teddy picker
4- Peter Bjorn & John – Writer’s block (2007) – Young folks
5- Operator Please – Yes yes vindictive (2008) – Leave it alone
6- U2 – All that you can’t leave behind (2000) – In a little while
7- Jonathan Richman – Beacause her beauty is raw and wild (2008) – Time has been going by so fast
8- Richard Hawley – Coles corner (2005) – Just like the rain
9- Kevin Johansen – City Zen (2003) – El palomo
10- Eddie Vedder – Into the wild – Long nights
11- Patrick Watson – Close to paradise (2007) – The storm
12- Grinderman – Grinderman (2007) – Don’t set me free
13- Adrià Puntí – L’hora del pati – Setze jutjes
14- The Beatles – Single (1965) - We can’t work it out
15- The Killers – Human (2008) – Human
16- Glasvegas – Singles (2008) – Geraldine

divendres, 31 d’octubre del 2008

SònicPop 30/10/2008

Apreciats sònics. De moment i des de fa uns quants mesos es respecta la cita setmanal de música que tenim acordada. Estic especialment content de la tria feta per aquest programa, hi ha setmanes que un està més inspirat que d'altres. Com presento en l'audio hi han 3 parts diferenciades, la primera configura la nostra pastilla energètico-guitarrera per començar amb bon rock de la mà de dos vells coneguts nostres, Paul Weller i Albert Hammond Jr; molta atenció al tall 3 dels Killers, en aquesta ocasió acompanyats de Lou Reed amb una cançó absolutament imprescindible. Després suavitzem les pulsacions entrant en terrenys pop (Coldplay, The War On Drugs) i dins aquest apartat destaco els Arcade Fire, una proposta que combina pop, orquestracions, vents distorsionats i segones veus absolutament protagonistes; en definitiva una forma molt arriscada i grandiloqüent d'entendre la música; encarem la part final del SònicPop amb el canadenc Ron Sexsmith i Micah P. Hinson ambdós amb dues maneres molt diferents d'expressar-se i units per les excepcionals veus que posseeixen.

“El Bob Dylan anfetamínic del 1966 al capdavant de The Jesus And Mary Chain, amb Brian Eno als controls”
The War On Drugs (Autodefinició)



1- Paul Weller – 22 dreams (2008) – Echoes round the sun
2- Albert Hammond Jr – Como te llama (2008) – Bargain of a century
3- The Killers – Sawdust (2007) – Tranquilize (feat Lou Reed)
4- Coldplay – Viva la vida ... (2008) – Lovers in Japan / Reign of love
5- The Arcade Fire – Neon bible (2007) – No cars go
6- The War On Drugs – Wagonwhell blues (2008) – Arms like boulders
7- Okkervil River – The stage names (2007) – Unless it’s kicks
8- Fleet Foxes – Fleet Foxes (2008) – He doesn’t know why
9- Ron Sexsmith – Exit strategy of the soul (2008) – This is how I know
10- Elvis Perkins – Ash Wednesday (2007) – While you were sleeping
11- Micah P. Hinson – And the Red Empire Orchestra (2008) – When we embraced
12- Vetiver – Things of the past (2008) – Road to Ronderlin
13- Cass Mc Combs – Dropping the writ (2008) – That’s that

dijous, 23 d’octubre del 2008

SònicPop 23/10/2008

Programa emès avui dijous i fet en companyia de Xavi Moya i Jordi Camps, el darrer, autor del "En clau de clàssic", nou programa musical de Ràdio Vallromanes de grans clàssics del rock que s'emet els dimecres. Esperem aviat poder escoltar-lo via internet, sobretot quan el convenci d'apuntar-se a aquest món virtual. Pel que fa al SònicPop, durant la grabació, més o menys al 4rt tall vaig rebre uns comentaris -una mica irònics, tot s'ha de dir- arran de la tranquilitat inhabitual de les cançons inicials seleccionades. Efectivament estava sent així però aviat va canviar el signe per passar a administrar la pastilla energètica als malalts de ritmes urgents i ballables. Comencem amb propostes tan diverses com la d'Olivia Ruiz -la darrera sensació a França- o el grandiós tema dels Sigur Ros portant-nos a gèlids i acollidors paratges islandesos. Canviem de registre amb la proposta ska-pop dels Plouen Catximbes (2006) i enfilem a tota màquina amb el fantàstic treball d'aquest any de Paul Weller, els Oasis -que fan un disc amb altibaixos però amb 2 hits importants-, els Infadels i els Doves, aquests últims amb una melodia de 7 minuts que podria entrar perfectament a formar part de la història del pop. S'acaba el Sònic afluixant l'accelerador amb la proposta del hawaià Jack Johnson i Jakob Dylan; el segon assemblant-se una mica massa al pare i el primer amb un magnific treball d'aquest mateix any amb captivadors i despreocupats aires surferos.

Com sempre, agrair la vostra presència i us convidem a compartir les vostres reflexions i propostes de grups que us agradin especialment; si bé no us puc garantir que siguin punxades al programa, sí que seràn llegides i tingudes en compte.



1- Olivia Ruiz – La femme chocolat (2008) – La femme chocolat
2- Silver Jews – Lookout mountain lookout sea (2008) – Suffering jukebox
3- Sigur Ros – "með suð í eyrum við spilum endalaust " (2008) – Godan dagin
4- Martha Wainwright – I know you’re married but I’ve got feelings too (2008) – Comin’ tonight
5- Plouen Catximbes – Plouen Catximbes (2006) – Es bo
6- Paul Weller – 22 dreams (2008) – All I wanna do (Is be with you)
7- Oasis – Dig out your soul (2008) – The shock of the lighting
8- Infadels – Universe in reverse (2008) – Universe in reverse
9- Doves – The last broadcast (2002) – There goes the fear
10- Radiohead – Pablo honey (2003) – Creep
11- Jack Johnson – Sleep through the static (2008) – Go on
12- Jakob Dylan – Seeing things (2008) – Something this way comes

dijous, 16 d’octubre del 2008

SònicPop 16/10/2008

Em trobàveu a faltar després de l'absència de la setmana passada? Això espero. Bé, estimats sònics hi tornem amb un programa que en podrien ser dos. La primera part guitarrera, enèrgica obeint als estandards més clàssics del pop incloent uns magnifics Doves al més pur estil Coldplay o U2 i uns Superfurry Animals amb aires psicodèlics que els fan ser un veterà grup de referència. El tall de separació succeeix amb els The Church i els seu mitic hit que ens connecta amb les radioformules anys 80 per passar-vos a oferir mirades més tranquiles i introspectives de l'espectre musical. Si hagués de destacar algú, la veu de l'Alela Diane, l'inconfusible i emocionant so americà del Mark Olson que al meu entendre signa un dels millors treballs d'aquest any i la cadent i suaus melodia dels At Swim Two Birds per accedir a moments d'estricta i efimera felicitat, pau i calma. Que ho gaudiu sònics.




1- The Tellers – Hands of full ink – If I say
2- Spoon – Gimme fiction (2005) – I turn my camera on
3- Vampire Weekend – Vampire Weekend (2008) – A punk
4- The Decemberists – The crane wife (2007) – Oh Valencia
5- Doves – Some cities (2005) – Walk in fire
6- Superfurry Animals – Hey Venus (2008) – Into the night
7- Los Campesinos – Hold on now, youngster – You! Me! Dancing
8- The Courteeners – St Jude (2008) – Cavorting
9- The Church – Starfish (1987) – Under the milky way
10- Alela Diane – The pirate’s gospel (2006) – Rifle
11- Mark Olson – Salvation blues (2008) – Clifton bridge
12- At swim two birds – Returning to the scene of crime – Wine destroys the memory
13- Adam Green – Sixes and sevens (2007) – Morning after midnight
14- Wilco – Yankee hotel foxtrot (2004) – Heavy metal drummer

dijous, 9 d’octubre del 2008

Sònic - Off (I) 9/10/2008

Per problemes de salut del nostre tècnic (ànims Mairal) avui el SònicPop que s'emet a Ràdio Vallromanes és una reposició de fa uns mesos. Per no deixar-vos sense la vostra dosi setmanal de música sònica -ni a mí tampoc- penjo 8 cançons mig oblidades que he recuperat i que difícilment podien tenir cabuda en el Sònic per factors estilistics; estudiarem en properes emissions ampliar el ventall ja que m'ho he passat molt bé escoltant aquesta música. No espereu massa pop en aquesta proposta, tot i que el mot "pop" vé de "popular" i no hi ha res més popular que la muscia d'arrel, però aquesta ja seria una altra discusió. La selecció conté algunes propostes molt potents com la de Lura (Cap Verd), l'Orquestra Baobab (Senegal) que barreja magistralment sons cubans i africans, la variant orquestral d'un clàssic de Juan Perro (interpretat per ell mateix) i l'esmolada veu d'Anthony que posa el pels de punta. Menció especial per dues versions, una feta per la malaurada Eva Cassidy i l'altra pels francesos Nouvelle Vague en clau de bossa nova. Espero que algun descobriment dels que feu avui us acompanyi d'ara en endavant.



1 - Nouvelle Vague - Fallen in love
2 - Orchestra Baobab - Amy kita bay
3 - Lura - Tó Martins
4 - Antony & The Johnsons - You are my sister
5 - Juan Perro & Taller de Musics - El tonto Simón
6 - Alberto Iglesias (BSO "The Constant Gardener") - Kothbiro
7 - Eva Cassidy - Fields of gold
8 - Benito Lertxundi - Baldorba

dijous, 2 d’octubre del 2008

SonicPop 3/10/2008

Proposta d'avui dijous amb forces novetats. Comencem amb una de les millors cançons dels Sopa de Cabra, "Bloquejats", i us descobrim 3 grups de referència; el primer els Shearwater, seguit dels The Wave Pictures i després els Pigeon Detectives. Com a grups d'identitat més basada en els detalls que en les guitarres urgents, Robert Foster i Ferraby Lionheart que signen dos bons treballs en aquest 2008. Ja més consagrats tot i la seva joventut tenim els Last Shadow Puppets i Two Gallants, fent uns magnifics i personals treballs. Un darrer comentari per l'Andrés Calamaro i la seva seductora i magnètica "Flaca", una obra realment evocadora cantada magistralment.
Veureu que el programa no té l'entrada amb veu i s'inicia directament amb la música.
Com sempre, convidats a deixar els vostres comentaris i propostes.
La setmana vinent més.


1- Sopa de Cabra – Sopa de Cabra (1988) – Bloquejats
2-
Pull – Please save us (2008) – Save us
3-
Grand Archives – Grand Archives (2008) – Torn blue foam coach
4-
Two Gallants – Two Gallants (2007) – The deader
5-
Shearwater – Rooks (2008) – Rooks
6-
The Wave Pictures – Instant Coffee (2008) – I love you like a madman
7-
The Last Shadow Puppetts – The age of understatement – Standing next to me

8-
The Pigeon Detectives – Emergency (2008) – Don’t you wanna find out
9-
Robert Foster – The evangelist (2008) – Did she overtake you
10-
Beck – Information (2006) – Strange apparition
11-
Morrissey – Vauxhall and I (1994) – The more you ignored
12-
Lambchop – The decline of country & western civilisation – Your life as a sequel
13-
James – Pleased to meet you (2005) – Señorita
14-
Ferraby Lionheart – Catch the brass ring (2008) – Before we’re dead
15-
Andres Calamaro – Alta suciedad – Flaca



dijous, 25 de setembre del 2008

SònicPop 25/09/2008

Hola amics. Programa setmanal emès avui dijous a Radio Vallromanes.

La selecció inclou al meu entendre dos dels singer-songwriters més potents del moment com son el Darren Haymann i el John Vanderslice amb fantàstics treballs. La descarada joventut brasilenya de les CSS i la maduresa astronòmica dels Antònia Font. Dues visites a la història des de dos punts diferents, Lloyd Cole recuperant un tema històric i el mític Neil Diamond que aquest 2008 i als 67 anys se'ns presenta amb un nou disc ple de bones cançons al més pur estil country-pop o com li vulgueu dir. D'altra banda els Stone Roses ens obsequien amb una meravella sensual i sexual com l'I wanna be adored i acabem amb les mega icones U2 i el seu Mysterious ways del 1990.

Que gaudiu de la música i com sempre us convidem a enregistrar els vostres missatges, opinions i propostes.

1- Darren Haymann – And the secondary modern – Art & design
2-
Jonny Kaplan – Seasons – 2008 – Smoking tar
3-
John Vanderslice – Emerald city – 2008 - Kookaburra
4-
Primal Scream – Beautiful future – 2008 – Can’t go back
5-
Cansei De Ser Sexy – Donkey – 2008 – Rat is dead
6-
Sloan – Parallel play – 2008 – Cheap champagne
7-
Antònia Font – Alegria – Dins aquest iglú
8-
Weezer – The red album – Pork & beans
9-
Neil Diamond – Home before dark – 2008 – No words
10-
Ian Brown – The world is yours – 2007 – On track
11-
Boy Omega – Hope in the horizon - 2008 – Burn this flag
12-
Lloyd Cole & The Conmotions – Rattlesnakes - 1984 – Are you ready to be a heartbroken
13-
The Stone Roses – The very best of – I wanna be adored
14-
U2 – Achtung baby – 1990 – Mysterious ways

No haig de vendre la meva ànima
"Ell" és encara a dins meu
Vull ser adorat
M'adores
Vull, vull
Vull ser adorat.


I wanna be adored
The Stone Roses

dijous, 18 de setembre del 2008

SònicPop 19/09/2008

Hola amics. Com veieu compleixo les promeses i el darrer programa emès avui mateix per Radio Vallromanes el teniu penjat al nostre bloc. Us confesso la meva admiració i debilitat pels MGMT per marcar un estil propi. Aquest és un factor que sempre valoro en els grups. Ja sabem que està tot inventat però algunes combinacions estàn per fer i aquest grup és realment brillant. També molta atenció a Albert Hammond Jr, teloner del darrer concert dels Coldplay a Barcelona i a les noves incursions al mercat dels Glasvegas, Mystery Jets i The Fratellis. Escombrem cap a casa, molt bon projecte del Narcís Perich i La Caravana de la Bona Sort que aconsegueix fer un magnífic treball. I revisant els històrics un mític "Always the sun" dels Stranglers que farà reviure emocions passades a més d'un que ens escolti.

Un últim aclariment. El display d'abaix té dos talls perquè per una sèrie de motius tècnics la grabació del programa va estar dividida en dues parts; per error d'un servidor, el segon tall correspon al principi del programa i a l'inversa.
Res més, us deixo amb la música.

1- The Ladybug Transistor - Can't wait another day - Always on the telephone
2- MGMT - Oracular spectacular - Time to pretend
3- Glasvegas - Promo - Daddy's done
4- The Fratellis - Here we stand - My friend John
5- Lampshade - Let's away - New legs
6- Mystery Jets - Twenty one - Young love
7- Elbow - The seldom seen kid - The bones ofr you
8- The Verve - Forth - Love is noise
9- Albert Hammond Jr - Como te llama - GFC
10- The Stranglers - G. Hits - Always the sun
11- Arctic Monkeys - Whatever people say I am that's what I'm not - I bet you look good
12- Black Grape - It's great when you're straigh - Submarine
13- Narcís Perich - I la caravana de la bona sort - Cou quan plou
14- Inspiral Carpets - Cool us - Dragging me down



dissabte, 13 de setembre del 2008

Nova temporada

Amics del SònicPop, la gent de Ràdio Vallromanes s'ha begut l'enteniment i dóna continuïtat a la proposta que venim oferint des del novembre del 2007. Això vol dir que aquest dijous s'emetrà el primer programa després de vacances. Des del SònicPop venim amb les bateries carregades i a punt de seguir oferint-vos una proposta musical de qualitat. Com a novetat aquest mateix bloc, un espai virtual on us convidem a que ens manifesteu comentaris i propostes que us asseguro seràn llegides i tingudes en compte. Musicalment, doncs el que hem vingut fent fins ara, punxar-vos cançons d'autors que estàn fent bons treballs en aquests darrers anys i una petita connexió amb els històrics per recordar on són els origens de molts dels grups o cantants que avui en dia ens acompanyen. I amb la única pretensió de passar una bona estona plegats us esperem al 94.2 FM els dijous a les 21h si esteu a prop de Vallromanes. I sinó, cliqueu els enllaços que aniràn sortint en aquest bloc. Dit això, benvinguts al SònicPop.

dimecres, 20 d’agost del 2008

SònicPop 31/07/08

Darrer programa que vàrem fer abans de començar les vacances d'estiu. Atenció als The Fratellis, Sigur Ros, French Kicks i Teenage Funclub. D'altra banda 2 propostes oposades, la primera el magistral Space Oddity de David Bowie com exemple de la revisió que fem setmanalment als històrics de la música i la segona la bèstia, exagerada i divertida -no per això exempta de qualitat- Joaquín El Necio de l'Albert Pla. Si després d'escoltar-la sou capaços de no repetir la tornada m'ho dieu. Siau.

1- The Kooks – Konk (2008) – See the sun
2- David Bowie – Space oddity (1969) – Space oddity
3- David Vandervelde – The moonstation house band (2008) – Jacket
4- Sigur Ros – Með suð í eyrum við spilum endalaust (2008) – Inní mér syngur vitleysingur
5- Fleet Foxes – Fleet Foxes – White winter hymnal
6- Mudcrutch – Mudcrutch (2007) - Scare easy
7- The Fratellis – Here we stand (2008) – Look out sunshine
8- Bonnie Prince Billy – Lie down in the light – You want that picture
9- French Kicks – Swimming (2008) – Love in to ruins
10- Teenage Funclub – Man made (2005) – Flowing
11- Albert Pla – Joaquin El Necio
12- Bright Eyes – Cassadaga (2008) – Hot knives
13- Plouen Catximbes – Telescopi (2008) – La blanca
14- Travis – The invisible band (2001) – Sing

diumenge, 17 d’agost del 2008

Sonicpop 17/07/2008

1- Those dancing days – Hitten (2007) – Hitten
2- MGMT – Oracular spectacular (2008) – Weekend wars
3- How I became the bomb – Let’s go EP (2007) – Killing machines
4- The Vines – Vision valley (2008) – Nothin’s coming
5- Nick Lowe – At my age (2007) – I trained her to love me
6- The Spinto Band – Nice & nicely done (2007) – Oh Mandy
7- Franz Ferdinand – You could have it so much better (2004) – Walk away
8- The Black Keys – Attack and release – Psycothic girl
9- Tracy Thorn – Out of the woods (2007) – Easy
10- The Futureheads – This is not the world – Hard to bear
11- Mishima – Set tota la vida (2007) – Un tros de fang
12- Feist – The reminder (2007) – One two three four
13- Mando Diao – never seens the light of day – Misty mountains
14- Tindersticks – The hungry saw (2008) – The times we took
15- Neil Young – Freedom (1989) – Rockin’ in a free world
16- Quimi Portet – Sabadell (2009) – Ales de colibri

Sonicpop 12/06/2008

Seguim pujant programes endarrerits. Us adjunto el llistat de cançons.

1- Blur – The great Scape (1995) – Country house (3:57)
2- Orson – Bright Idea (2006) – No tomorrow (2:51)
3- Midlake – The Trials van Occupanther (2006) – Roscoe (4:49)
4- Jarvis Cocker – Jarvis (2007) – Don’t let him waste your time (4:11)
5- Editors – And end has a start (2006??) – Smokers outside the hospitals door (4:59)
6- REM – Accelerate (2008) – Supernatural superserious (3:24)
7- Richard Swift – Dressed up for let down (2008) – Most of what I know (4:50
8- Foals – Antidotes (2008) – Olympic airways (4:21)
9- Chris Walla – Field Manual (2008) – Everyone needs a home (3:05)
10- Be your own pet – Get awkward (2008) – You’re a waste (2:38)
11- Jamie T – Siglo 21 (2007) – Salvador (3:35)
12- Tracy Chapman – Tracy Chapman (1989) – Talkin’ bout a revolution (2:40)
13- The Courteeners – St Jude (2008)  What took you so long (3:39)
14- Destroyer – Trouble in dream (2008) – Dark leaves from a thread (3:35)
15- Antonia Font – Rússia (2001) – Focs artificials (3:53)


Sonicpop 29/05/08

Emissió del dia 29 de maig. Un programa una mica més tranquil del que sol ser habitual però amb la "pastilla" energètica corresponent. A gaudir-ne. Siau.

Sonicpop 15/05/2008

Hola. Com veieu me n'he mig sortit. Seguim en periode de proves però avaçant. Aqui ja es pot escoltar directament el programa. Salut.

dissabte, 16 d’agost del 2008

Presentació

Hola.
Km 0 d'aquesta nova aventura virtual d'un servidor.
Sonicpop es un humil programa que els dijous a les 21h s'emet a Radio Vallromanes. Es la meva primera experiencia, tant en un blog com a la ràdio. La il·lusió és màxima en ambdós projectes i el millor que us puc dir és que si us agrada la música pop-rock independent actual, aqui hi trobareu un bon viver de grups i autors. També hi ha cada programa una petita visita als històrics de la música, homentajant els mestres que han permès que avui en dia hi hagi tota aquesta barreja de diferents estils, fins el punt que les definicions comencen a ser un pel indesxifrables. I altres sorpreses que espero que us agradin. Penso penjar -quan me'n surti- el programa setmanal perquè si us ve de gust l'escolteu, per tant, estem en contacte. Comencem.

divendres, 15 d’agost del 2008

Definició

SònicPop és un programa musical que s'emet a Radio Vallromanes (94.2 FM) els dijous de 21h a 22h i que dóna nom a aquest bloc. Fet amb supervisió de Xavi Moya, David Mairal a les vies de so i Josep M. Guinaliu com a director i presentador. El que hi podeu trobar són propostes de grups i autors essencialment de l'escena pop-rock actual -més o menys independent- tot i que també fem mirades a l'electronica, el folk o als històrics mestres, composant un programa força eclèctic però també amb un clar fil conductor.