Primer programa després de l'estiu, molt ben acompanyat per l'Anna, la Rosa i la Núria que ens han vingut a veure.Seguim amb el mateix plantejament musical i amb sintonia nova, a qui li agradi l'entrada la cançó és de Beck i es diu Gamma Ray.
Respecte la tria seleccionada, talls actuals dels treballs d'enguany de Pete Doherty i Arctic Monckeys variant els seus estils passats més urgents, l'elegància electrònica dels James i l'arrogància permanent dels Oasis. En un registre més pausat i sedós, les versions de The Books + José Gonzalez i un espectacular Johnny Cash versionant Depeche Mode. Incapaç de baixar a les clavegueres redemptores de Nick Cave em quedo en l'humor irreal de Quimi Portet. Un darrer detall i com a repassada als clàssics, Space oddity del gran David Bowie, fragment de lletra llegida enèrgicament per l'Anna.
Gràcies als qui ens escolteu i a les assitents fisicament a la ràdio, Mairal inclòs.
Es fa extensiu l'oferiment a tothom juntament amb propostes de cançons per punxar.
Una abraçada i benvinguts.
Hem tornat!
Pep Guinaliu.
1- James – Pleased to meet you (2001) – Space (4:51)
2- Oasis – Definitely maybe (1994) – Supersonic (4:35)
3- Florence and The Machine – Lung (2009) – Howl (3:37)
4- Peter Doherty – Grace/Wastelands (2009) – Last of english roses (4:58)
5- Dirty Projectors + David Byrne – Dark was the night () – Knotty pine (2:23)
6- Arctic Monkeys – Humbug (2009) – Cornerstone (3:18)
7- David Bowie – Space oddity (1969) – Space oddity (5:16)
8- Doves – The last broadcast (2005) – There goes the fear (6:53)
9- Quimi Portet – matem els dimarts i els divendres (2007) – Progresso adecuadament (2:44)
10- Nick Cave – Let love in (1994) – Nobody’s baby now (3:52)
11- Johnny Cash – The man comes around () – Personal Jesus
12- The Books and Jose Gonzalez – Dark was the night (2009) – Cello song (3:54)
13- Regina Spektor – Far (2009) – Blue lips (3:33)
Respecte la tria seleccionada, talls actuals dels treballs d'enguany de Pete Doherty i Arctic Monckeys variant els seus estils passats més urgents, l'elegància electrònica dels James i l'arrogància permanent dels Oasis. En un registre més pausat i sedós, les versions de The Books + José Gonzalez i un espectacular Johnny Cash versionant Depeche Mode. Incapaç de baixar a les clavegueres redemptores de Nick Cave em quedo en l'humor irreal de Quimi Portet. Un darrer detall i com a repassada als clàssics, Space oddity del gran David Bowie, fragment de lletra llegida enèrgicament per l'Anna.
Gràcies als qui ens escolteu i a les assitents fisicament a la ràdio, Mairal inclòs.
Es fa extensiu l'oferiment a tothom juntament amb propostes de cançons per punxar.
Una abraçada i benvinguts.
Hem tornat!
Pep Guinaliu.
1- James – Pleased to meet you (2001) – Space (4:51)
2- Oasis – Definitely maybe (1994) – Supersonic (4:35)
3- Florence and The Machine – Lung (2009) – Howl (3:37)
4- Peter Doherty – Grace/Wastelands (2009) – Last of english roses (4:58)
5- Dirty Projectors + David Byrne – Dark was the night () – Knotty pine (2:23)
6- Arctic Monkeys – Humbug (2009) – Cornerstone (3:18)
7- David Bowie – Space oddity (1969) – Space oddity (5:16)
8- Doves – The last broadcast (2005) – There goes the fear (6:53)
9- Quimi Portet – matem els dimarts i els divendres (2007) – Progresso adecuadament (2:44)
10- Nick Cave – Let love in (1994) – Nobody’s baby now (3:52)
11- Johnny Cash – The man comes around () – Personal Jesus
12- The Books and Jose Gonzalez – Dark was the night (2009) – Cello song (3:54)
13- Regina Spektor – Far (2009) – Blue lips (3:33)
6 comentaris:
Hola Pep,
ens alegra molt tenir un nou programa teu. Encara no l´hem pogut escoltar però veient la playlist ja et dic ara que no trigarem gaire ;-)
Aquesta setmana t´hem fet el salt i hem estat escoltant el top 1400 de la Kink Fm. Estan celebrant els 14 anys en antena i han creat un top 1.400. De fet cada any en fan d'un d'aquests. L'any passat va ser un top 1.300 i així van. T'envio el link amb la llista per al teu gaudiment.
http://www.kinkfm.com/kink1400
I parlant del Nick Cave, el dimecres me´n vaig a un teatre a escoltar-lo una estona. A veure com es presenta la vetllada, que una mica de por si que em fa, sobretot després d'haver-me llegit el seu llibre i sabent que el dimecres en llegirà uns quants fragments.
I dimarts anem a veure els Pixies.
Ja farem les cròniques oportunes.
Una abraçada,
Ra i So
Ostres!! He llegit que està de gira fent lectures del seu llibre o similar. Buff! Llàstima que no canti perquè és un músic excel·lent. Aquesta foscor m'agrada en les seves cançons i en el seu estil però llegint... Vaig a connectar-me a la Kink, tinc el seu enllaç on line al pc. No sabia que els Pixies estiguéssin en actiu; no pareu punyeteros!! Vagi tot molt bé. Una abraçada.
Welcome back, mate. Me n'alegro que ja tornis a ser virtualment per aquí. Si se m'acut alguna cosa ja te la faré saber, per bé que sóc una mica despistat i caòtic amb la qüestió musical... Espero que tinguis una bona temporada la qual cosa voldrà dir que els teus seguidors, musicalment parlant, de ben segur que la tindrem també. Una abraçada, rei.
Hola amic. Bé, sovint del caos apareixen grans troballes, per tant, estaré atent a futures i "despistades" suggerències. Salut.
Hola Pep,
aquí torno per fer una crònica del que sense cap mena de dubte ha sigut un dels millors concerts del 2009 (el del Morrissey encara continua sent el num.1)
Volia haver escrit ahir, però l'emoció del dimecres al vespre encara em durava i no podia articular gaire bé.
El Nick Cave és un geni i ara m'ha quedat més demostrat que mai. Va ser una vetllada íntima on el contacte amb el públic va ser constant. Va llegir tres fragments del llibre (La mort d'en Bunny Munro) durant l'actuació i va cantar moltes cançons tant d'ell amb els Bad Seeds com dels Grinderman. I quan sorgia alguna pregunta espontànea del públic, responia amb la seva ironia i humor que el caracteritza. També va cantar cançons que el públic demanava, i jo com que sóc així de tímida no em vaig atrevir a demanar-li el Straight to you.
Però bé, no em va sapiguer gens de greu, perquè tot el que va tocar va ser genial. I després de dues hores d'actuacions, vaig aconseguir que em signés el llibre! I vam intercanviar un parell de paraules sobre la portada del llibre en la seva edició catalana.
De veritat que aniria a Barcelona a veure'l una altra vegada (a més dona la coincidència que hi estic), però el preu de l'entrada barcelonina el trobo força exagerat, sobretot comparat amb l'entrada holandesa.
Tot una recomenació per a qui vulgui anar el dissabte 25 al casí de Poble Nou.
Ja he vist els preus. 65€. La veritat és que no sé de què van. Concert per a pastosos o per iconoclastes aguts. Jo no hi aniré tot i que veure'l en directe tocant cançons dels Grinderman com amb l'època de les Bad Seeds ha de ser tot un plaer i més si enganxes tot el que diu. Un llibre signat pel Nick Cave té valor, no creguis. Fa uns anys va tocar a Badalona; gràcies per la crònica i enhorabona per l'espectacle. Acabo de penjar el programa d'aquest dijous passat. Apa, una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada