Benvinguts. Sonic força tranquil, farcit de mitjos temps exceptuant quatre temes en els que l'energia i les guitarres prenen més protagonisme. Es el cas de Arctic Monkeys amb Alex Turner al capdavant, Band of Horses, Cold War Kids californians amb una proposta grandiosa i original, i dos clàssics, Iggy Pop amb una de les seves cançons més comercials i exitoses, i Bruce Springsteen amb el single del primer disc que el va catapultar, Born to run. El toc electrònic (amb tocs de funky) el porten els Moloko amb la sensacional veu de Roisin Murphy i un tall creixent de 7 minuts anomenat Forever more que mereix una especial atenció (igual que la portada del disc que encapçala l'apunt). Seguidament Midlake, Eels, Calexico i Built to Spill conformen la proposta d'aquesta setmana.1- Arctic Monkeys – Humbug (2009) – Crying lightning (3:43)
2- Band Of Horses – Cease to begin (2007) – Is there a ghost (3:02)
3- Calexico – Feast of wire (2003) – Sunken waltz (2:28)
4- Calexico – Feast of wire (2003) – Not even Stevie Nicks (2:44)
5- Bruce Springsteen – Born to run (1975) – Born to run (4:30)
6- Moloko – Statues (2003) – Forever more (7:22)
7- Midlake – The trials van occupanter (2007) – Bandits (4:05)
8- Midlake – The courage of others (2010) – The courage of others (3:20)
9- Vampire Weekend – Contra (2009) – Run (3:53)
10- Eels – Hombre lobo (2009) – That look you gave that guy (4:15)
11- Cold War Kids – Robbers and cowards (2007) – Hospital beds (4:40)
12- Built to spill – There is no enemy (2009) – Planting seeds (4:27)
13- Iggy Pop – Lust for life (1977) – The passenger (4:40)
4 comentaris:
Sonic força tranquil, farcit de mitjos temps.
Perdona però aixó no ho pots comentar si poses el Born to run!!!!!!!!!!!
tot be campio ??
una abraçada molt forta i continua aixi
Raul
Bé, mitjos temps però això no vol dir res negatiu, que consti!!! Born to run, per favor, un dels millors discos del boss al que, malauradament, ja fa temps que se li acabat la benzina i la carretera. Entre tu i jo, el tall dels Moloko és una barreja d'electrònica i funky cap a la part final que la fan creixer i creixer...
Una abraçada crack!!! Tot bé.
No faré cap comentari sobre el Bruce que no em vull buscar problemes a casa. Així que parlaré de la resta del programa.
M´ha fet molt gràcia això del clàssic del Iggy Pop, dedueixo que llavors jo també sóc un clàssic del 77 ;-)
I sobre els Moloko poques coses puc dir que no hagis dit ja. La veritat és que van ser una gran banda i els treballs en solitaris que ha tret la Roisin també han sigut força bons, ara bé sense tenir el caràcter innovador dels Moloko. M´has fet recordar molts bons moments de fa una dècada.
Els Vampire Weekend no puedo con ellos, em posen molt nerviosa. I els Eels doncs mira, sempre estan bé. Ara sembla que des de el Novocaine for the soul no acaben d´arrancar. Aquí han vingut unes quantes vegades en concert però no hi he pogut anar mai. Estan a la llista......
Records des dels nords,
sonia
comencem a ser classics.bruce?l'he admirat molt pero no soc gens mitoman.me n'alegro del teu revival personal gracies als moloko.efectivament,innovadors om pocs.gracies per la constancia.passeu be el fred.una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada