Programa marcat per la meravellosa versió de Hurt del gran Johnny Cash en l'etapa final de la seva vida dins la darrera sèrie American IV (després es van trobar més grabacions a casa seva que han fet allargar la sèrie fons al VI). Original tema dels Nine Inch Nails, un Cash molt vell li otorga una dimensió emocional molt alta, i acompanyada del videoclip us asseguro que sembla un comiat premeditat (l'enllaç és de Vimeo, conté un fragment traduït i la qualitat de video és la millor que he trobat per la xarxa). Però hi han més coses, obviament. Melodia èpica dels Airborne Toxic Event, talent en la versió dels Pink Floyd realitzada pels The Flaming Lips (amb qui encetem el Sonicpop d'avui), Elliott Smith, Damien Jurado i Laura Veirs amb el toc folk, The Beatles i Beach Boys donant un cop d'ull als històrics, electronica pop amb Gorillaz, el projecte virtual de Damon Albarn i Els Amics de les Arts presentant el seu darrer disc Bed & breakfast on donen el salt definitiu en la seva trajectòria i des d'on estic segur que sabran mantenir-se en un futur.The Flaming Lips – The dark side of the moon (2009) – Speak to me/Breathe (5:09)
Cranes – Loved (1994) – Shining road (3:51)
Monsters of Folk – Monsters of Folk (2009) – Dear God (5:07)
Johnny Cash – American IV (2006) – Hurt (3:39)
Cold War Kids – Robbers & cowards (2007) – Tell me in the morning (3:38)
Beach Boys – Sounds of summer Very best of (2003) – Surfin’ USA (2:28)
The Airbone Toxic Event – The Airbone Toxic Event (2009) – Sometime around midnight (5:04)
Damien Jurado – Caught in the trees (2008) – Last rights (3:57)
Els Amics De Les Arts – Bed & breakfast (2009) – L’home que treballa fent de gos (3:54)
Laura Veirs – July flames (2010) – Summer is the champion (4:26)
The Beatles – A hard day’s night (1964) – A hard day’s night (2:27)
Elliott Smith – Figure 8 (2000) – Junk bond trader (3:50)
Gorillaz – Gorillaz (2001) – Clint Eastwood (5:55)
5 comentaris:
No conexia Damien Jurado ni Cold War Kids i m'han agradat tots dos cada un en el seu estil. Me'ls apunto.
Me n'alegro Eduard. Ambdues propostes són molt interessants, com bé dius, cada una en el seu estil. Amb Elliott Smith i Cash, opcions que obviament coneixes (hi ha un enllaç al videoclip), segur que coincidim també. Salut.
Bona música, la que trobo per aquí.
Beatles, Beach Boys, Damien Jurado, Johnny Cash... Salutacions!
M'has deixat molt tocada després de veure el video del Cash. La veritat és que no havia reconegut la cançó que versionava i això que conec força bé als NIN. Quin gran home.
Per cert, t'aconsello la canço If you could read my mind del Cash per propers programes i animar l'ambient :-) Aquesta cançó es va fer molt famosa quan es va versionar i utilitzar per la pel.li Studio 54. Tothom es pensa que la d'ell és la versió però no, és l'original i va passar sense pena ni glòria en aquella època.
Per la resta dir que t'ha sortit un programa d'allò més diferent, hehehe. La combinació dels Beatles i els Beach Boys m'ha deixat fora de lloc ;-)
Records des del nord.
Sonia
Salut David. M'alegra que t'agradi passar pel meu bloc. Espero que hi segueixis trobant bona música d'ara endavant. Benvingut al Sonicpop.
Hola Sònia. Fas bé de recordar-m'ho, precisament fa dies la vaig escoltar per la ràdio. Efectivament, Beatles, Beach Boys, Cash, The Flaming Lips, Cold War Kids i Gorillaz és una barreja dificilment argumentable. Bon apunt el de la peli. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada