Benvinguts. Programa com veureu una mica endarrerit i realitzat en directe la setmana passada a la ràdio. No l'he pogut penjar fins ara i ja va bé perque aquest dijous per qüestions logístiques no va ser possible fer-lo. Algunes perles a destacar. Bonnie Prince Billy amb un fantàstic disc anomenat Beware del 2009 que us recomano intensament. Un petit tast per iniciar el Sonicpop. Després Yeasayer, Gorillaz amb el seu nou disc Plastic Beach (una mica fluix, tot s'ha de dir i amb plagi inclòs d'Stylo amb Time warp d'Eddy Grant), gran versió (els tipus interessants en diuen cover) de l'Hotel de Serge Gainsbourg a càrrec de Michael Stipe en un original disc anomenat Serge Gainsbourg revisited on grups del panorama pop rock anglosaxó li fan un homenatge. Tres estils diferents a continuació, el rock potent dels Pearl Jam i el seu Backspacer -una meravella pels fans d'Eddie Vedder-, Roxy Music i el seu glam i Benjamin Biolay aportant el toc elegant de la chanson francesa; idili amb la Bruni ja desmentit (ull, Supersarko, que et pispen la kriptonita!!). I varies propostes interessants pel mig; a gust del consumidor la crítica final.1- Bonnie Prince Billy – Beware (2009) – Beware your only friend (4:02)
2- Brendan Benson – My old, familiar friend (2009) – A whole lot better (3:23)
3- Grand Archives – Keep in mind Frankenstein (2009) – Silver among the gold (3:57)
4- Headless Heroes – The silence of love (2009) – Just like honey (3:23)
5- Yeasayer – Odd blood (2010) – One (5:26)
6- Gorillaz – Plastic beach (2010) – Stylo (4:48)
7- Michael Stipe – Monsieur Gainsbourg revisited (2006) – L’hotel (4:27)
8- Tv On The Radio – Dear science (2008) – Shout me out (4:16)
9- Pearl Jam – Backspacer (2009) – Force of nature (4:05)
10- Roxy Music – BSO Control (2009) – 2HB (4:29)
11- Benjamin Biolay – La superbe (2009) – Ton héritage (4:21)
12- Eilen Jewel – Sea of tears (2009) – Sea of tears (2:46)
13- The Soft Pack – The Soft Pack (2010) – C’mon (2:13)
4 comentaris:
Hola Pep,
quin programa tan variat que t'ha tornat a sortir. M'he apuntat els Headless Heroes. La veritat és que aquests grups que fan versions (o covers pels moderns) m´agraden molt. Com per exemple els Nouvelle Vague, així que a veure que tal aquests. De moment he vist que s'han atrevit a fer una versió del Nick Cave (nobody's babe now).
Sobre la cançó francesa tinc ben poc a dir, la veritat és que hi sóc una mica reticent, sobretot si canten en francès, però igualment ja m'està bé que la posis en el programa i així em culturitzo una mica.
Per aquí el què sóna molt fort són dos grups belgues, Customs i Absynthe Minded. Els primers una barreja d'Interpol i Joy Division, els segons una barreja de pop modern del què m'agrada amb tocs de jazz i blues. Hi aniré properament als correspondents concerts, així que ja t'informaré.
I més internacional, està sonant fort el nou disc dels MGMT, els Florence and The Machine (que de moment el single és una versió, així que encara m'han de demostrar que saben fer altres coses) i els The Temper Trap (que ja havies posat en algun programa).
Per cert el cantant dels Interpol ha tret disc en solitari. No està mal, però per desgràcia el so Interpol el perseguirà tota la seva vida. Així que no sé fins a quin punt el Julian Plenti aquest (nom artístic) depen dels Interpol i/o viceversa.
Una abraçada molt gran,
sonia
Molt bona crítica Sònia. Gràcies pels grups que em proposes. Headless Heroes: vaig estar a punt de posar la del Nick Cave però finalment vaig triar l'altra. Es una versió absolutament diferent de l'original, sobretot per la veu -el tempo i atmosfera es manté- i no descarto que apareixi més endavant. Però es que una versió del nostre admirat Cave, hi hem d'anar amb compte i escoltar-la unes quantes vegades. M'apunto les propostes dels dos grups belgues, pinten bé per les referències. La chanson francesa des de fa anys a molt bon nivell gràcies a renovadors com B.Biolay o Dominique A; jo els hi dono el mèrit de saber mantenir un estil propi i no fer una còpia barata dels grups britànics, com fan forces grups espanyols que per cantar en anglès es penses que fan britpop. No! Es més conceptual que tot això, i a banda s'ha de tenir qualitat; això no vol dir que tots els grups anglosaxons en tinguin perquè algun hype cutrillo es cola però la quantitat i haver mamat de la cultura original dóna certs avantatges. Florence & The Machine tornaré a escoltar, recordo un parell de talls molt bons i els Temper Trap m'agraden molt, crec que han fet un disc força complert. MGMT, cas a aprt, encara no tinc el disc però si hi ha algun grup del que esperi amb interès el seu treball és el d'ells. Per mí MGMT són la bomba, un referent i un exemple del que pot ser una nova concepció de les noves tendències musicals. M'encanten. Me'n vaig a baixar-los. Estic escoltant el cd que em vàreu enviar, el que he escoltat fins ara sona força bé; apareixerà al Sonicpop. Gràcies per la crítica tan constructiva. Una abraçada.
M'ha agradat Eilen Jewel, no la coneixia.
Jo fins fa pocs mesos tampoc. Ara no recordo ni com vaig arribar a ella. Té una veu espectacular. Salut.
Publica un comentari a l'entrada