Programa del dijous passat, amb l'actualitat blaugrana de fons i havent-nos classificat per les semis de la Champions amb un 4-1 impecable davant l'Arsenal; musicalment iniciem la ruta americana amb folk i country per seguir amb propostes més creatives i arriscades. Es el cas dels The Magnetic Fields i These New Puritans; però si algun grup pot destacar en aquest programa són els Ocean Colour Scene que amb el seu "Saturday" d'enguany editen un disc impecable. El single de presentació (Saturday) és una barbaritat i exemple del que es talent, èxit i facilitat, exponent clar de britpop en essència amb una influència Paul Weller que cadascú sabrà (o no) trobar-li en major o menor mesura. I acabant en ascenció dos grandiosos grups que ens fan gaudir de l'electrònica, els Cut Copy (2008) i els MGMT amb un avançament del seu darrer disc.** Programa pujat després de l'exhibició al Bernabéu del millor equip del món.
1- Eilen Jewell – Sea of tears (2009) – Rain roll in (2:47)
2- Dan Michaelson & The Coastguards – Saltwater (2009) – Ease on in (5:01)
3- The Magnetic Fields – Realism (2010) – You must be out of your mind (3:14)
4- Herman Dune – Giant (2007) – I wish you I could see you soon (2:54)
5- Broken Bells – Broken Bells (2010) – Vaporize (3:32)
6- Ocean Colour Scene – Saturday (2010) – Saturday (3:26)
7- Ocean Colour Scene – Saturday (2010) – 100 floors of perception (3:11)
8- These New Puritans – Hidden (2010) – Attack music (4:48)
9- Ourlives – We lost the race (2010) – Nüna (4:28)
10- Tindersticks – Falling down a mountain (2010) – Peanuts (4:35)
11- Le Petit Ramón – Acusticus republica (2009) – Avia (4:21)
12- Cut Copy – In ghost colours (2008) – Hearts on fire (4:53)
13- MGMT – Congratulations (2010) - Flash delirium (4:16)
3 comentaris:
Hola Josep Maria, me gustó muchisimo la canción de Charlotte Gainsbourg, no la conocía , y también Benjamin Biolay. Ahora mismito me descargo el ultimo programa, y si, es cierto, el millor equip del mon!!!
Un abrazo.
Hola Pep,
quin programàs que t'ha sortit i no t'ho dic perquè ens hagis nombrat en el programa. Sempre em treus uns revivals que em fas recordar una de les millor èpoques de la meva vida.
No tenia ni idea de que els Ocean Colour Scene havien tret un disc nou!!! Jo era super fan, encara tinc tots els discos per casa i recordo que m´agradaven moltíssim. Ja m'he possat el Saturday al mp3, a veure què tal. I els Tindersticks uns altres que el mateix. No fa gaire que van venir de concert, però no hi vaig poder anar. Una delícia per les orelles.
I la resta tot molt bé. Portes una ratxa que com vagi a la par amb la del Barça, por (en el bon sentit de la paraula) que em fan els propers programes.
Segueix així.
records,
so i ra
Hola Núria. Me n'alegro. Cert, és molt bona la cançó de Charlotte Gainsbourg, em va captivar des del primer moment. Benjamin Biolay és un dels grans. El següent programa apareixerà un altre tall d'ell. Es el gran renovador de la chanson francesa. Ells saben molt bé com actualitzar els seus origens sense perdre les essències de la chanson. Biolay és sensibilitat, elegancia i alhora la seva veu tensa dona al conjunt una força molt especial. I força desconegut a Catalunya tot i haver tocat fa pocs dies a BCN.
Sonia, carai!! Agraeixo els elogis i celebro que els OCS provoquin bones vibracions en tú. Saturday és un gran disc i el single és espectacular. Lluminositat britpopera elevada la màxim. Ecos de Paul Weller i amb aquesta inmediatesa tan James. Genial. Tindersticks, un valor segur. Intentarem mantenir el nivell. La veritat és que no he canviat la dinàmica de treball que duia fins ara, per tant, hauré d'atribuir-ho a una qüestió d'encaix casual.
Gràcies a ambdues.
Publica un comentari a l'entrada