dissabte, 24 d’octubre de 2009

Sonicpop 22/10/2009

Programa força tranquil però amb unes puntes importants. Passem de l'electrònica dels Röyksopp (interessant video "This must be it") a la chanson francesa contemporània de Vincent Delerm; dels The Blakes a Rufus Wainwright, amb una molt bona versió del Chelsea Hotel. A destacar Travis, Regina Spektor, els Nada Surf amb un powerpop de gran factura i per sobre de tot un tall del grup de metal progressiu Dream Theater -en aquest cas amb una balada del disc "Metropolis part 2 - Scenes from a memory"- que fa posar els pèls de punta. Aquest dissabte en concert a Badalona. La setmana vinent més i millor.



1- Teddy Thompson – A piece of what you need (2008) – The things I do (3:44)
2- Regina Spektor – Far (2009) – The calculation (3:10)
3- The Blakes – The Blakes (2007) – Don’t bother me (2:50)
4- The War On Drugs – Wagonwheel blues (2007) – Taking the farm (4:00)
5- Travis – The boy with no name (2007) – Closer (4:01)
6- Vincent Delerm – 15 chansons (2009) – Je pense a toi (4:09)
7- The Boxer Rebellion – Union (2009) – Soviets (4:08)
8- Röyksopp – Junior (2009) – This must be it (4:41)
9- Rufus Wainwright – I’m your man () – Chelsea hotel (3:47)
10- Dream Theater – Metropolis Part 2 (secenes from a memory) – Through her eyes (5:29)
11- Super Furry Animals – Dark days/light years (2009) – Helium hearts (2:50)
12- Nada Surf – Lucky (2008) – See these bones (5:08)
13- Wilco – The album (2009) – Everlasting (3:59)
14- Quimi Portet – Viatge a Montserrat (2009) – Ales de colibri (2:02)

divendres, 16 d’octubre de 2009

Sonicpop 15/10/2009

Programa aquest essencialment pop amb incursions folk i rock; fidel reflexe del que és la nostra dosi setmanal d'eclecticisme moderat. Amb varis a destacar com és el cas del cantautor John Vanderslice, una troballa que sorpren per la seva senzillesa, qualitat i talent. Lluminositat pop amb Spoon, Echo and The Bunnymen i Kasabian. Rock de la mà dels Soulsavers, Wire, The National i The Boxer Rebellion encara que aquests darrers estarien a cavall entre el pop i el rock de caire èpic. El punt eclèctic ve gràcies a Joan Miquel Oliver, Andrés Calamaro i els inclassificables Arcade Fire demostrant que en l'actualitat encara hi han coses per inventar. Com a històrics els The Verve que amb aquest Lucky man i els famosos arranjaments de corda tan presents en el "Urban Hymns" del 1997 signant autèntics himnes generacionals; qui no recorda el Bittersweet simphony?? I alguna cosa més que queda per sorpendre-us. Benvinguts al bloc i espero suggerències.



1- Beck – Modern guilt (2006) - Gamma ray (2:57)
2- Echo & The Bunnymen – Ocean rain (1984) – Crystal days (2:23)
3- Spoon – Kill the moonlight (2002) – The way you get buy (2:38)
4- Kasabian – The west rider pauper lunatic asylum (2009) – Fire (4:14)
5- Wire – Object 47 (2009) – One of us (3:46)
6- Soulsavers – Broken (2009) – Unbalanced pieces (4:07)
7- The National – Alligator (2005) – Karen (3:59)
8- Joan Miquel Oliver – Bombon mallorquin (2009) – Final feliç (2:56)
9- Jonathan Ritchman – Because her beauty is raw and wild (2008) – Because her beauty is raw and wild (2:34)
10- Arcade Fire – Neon bible (2007) – Intervention (4:18)
11- The Boxer Rebellion – Union (2009) – Spiting fire (2:52)
12- John Vanderslice – Romanian names (2009) – Ovleion (2:05)
13- John Vanderslice – Romanian names (2009) – Sunken union boat (2:48)
14- The Verve – Urban Hymns (1997) – Lucky man (4:54)
15- Andres Calamaro – Alta suciedad (1997) – Elvis está vivo (3:00)
16- Cat Power – The greatest (2006) – The greatest (3:23)

dijous, 8 d’octubre de 2009

Sonicpop 08/10/2009

Primer programa després de l'estiu, molt ben acompanyat per l'Anna, la Rosa i la Núria que ens han vingut a veure.
Seguim amb el mateix plantejament musical i amb sintonia nova, a qui li agradi l'entrada la cançó és de Beck i es diu Gamma Ray.
Respecte la tria seleccionada, talls actuals dels treballs d'enguany de Pete Doherty i Arctic Monckeys variant els seus estils passats més urgents, l'elegància electrònica dels James i l'arrogància permanent dels Oasis. En un registre més pausat i sedós, les versions de The Books + José Gonzalez i un espectacular Johnny Cash versionant Depeche Mode. Incapaç de baixar a les clavegueres redemptores de Nick Cave em quedo en l'humor irreal de Quimi Portet. Un darrer detall i com a repassada als clàssics, Space oddity del gran David Bowie, fragment de lletra llegida enèrgicament per l'Anna.
Gràcies als qui ens escolteu i a les assitents fisicament a la ràdio, Mairal inclòs.
Es fa extensiu l'oferiment a tothom juntament amb propostes de cançons per punxar.
Una abraçada i benvinguts.
Hem tornat!
Pep Guinaliu.



1- James – Pleased to meet you (2001) – Space (4:51)
2- Oasis – Definitely maybe (1994) – Supersonic (4:35)
3- Florence and The Machine – Lung (2009) – Howl (3:37)
4- Peter Doherty – Grace/Wastelands (2009) – Last of english roses (4:58)
5- Dirty Projectors + David Byrne – Dark was the night () – Knotty pine (2:23)
6- Arctic Monkeys – Humbug (2009) – Cornerstone (3:18)
7- David Bowie – Space oddity (1969) – Space oddity (5:16)
8- Doves – The last broadcast (2005) – There goes the fear (6:53)
9- Quimi Portet – matem els dimarts i els divendres (2007) – Progresso adecuadament (2:44)
10- Nick Cave – Let love in (1994) – Nobody’s baby now (3:52)
11- Johnny Cash – The man comes around () – Personal Jesus
12- The Books and Jose Gonzalez – Dark was the night (2009) – Cello song (3:54)
13- Regina Spektor – Far (2009) – Blue lips (3:33)