divendres, 28 de novembre de 2008

SònicPop 27/11/2008

Amb l'eclecticisme per bandera i amb una mica de retard us penjo el programa d'aquest dijous. Darrerament estic acompanyat a Radio Vallromanes mentre faig el SònicPop i això es reflexa a les ones hertzianes en forma de comentaris distesos que m'agrada compartir amb vosaltres. Els companys de viatge són el tècnic David Mairal, el "dire" Xavi Moya i en Jordi Camps que juntament amb un servidor i en plena ebullició festiva (controlada, no us penseu tampoc que era una "rave") vàrem acabar mig ballant amb moviments clàssics travolteros el Feel the love dels Cut Copy. Ja ho entendreu quan escolteu la cançó. Els dos retro-hits de la nit vàren venir de la mà dels REM i els Style Council, dos liders indiscutibles Michael Stype i Paul Weller amb respectius grups. Escombrant cap a casa, el galàctic Sisa amb el treball del 2008 i Loquillo, el noi del Clot que ha acabat fent de la seva pinta rocker una estampa burgesa. No us penseu, em sembla molt correcta la seva actitut com a músic però estic profundament amb desacord amb les seves opinions. Una persona que ven transgressió i independència, des del meu punt de vista, no és ètic que aspiri a liderar la SGAE per cobrar canon a tort i a dret. Li preguntaria si ell no es grabava cintes de caset quan era jove. No li compro la moto, i en termes ideològico-polítics menys, hi estic a les antípodes. Tot i així és algú que pren partit per les coses del dia a dia, i això m'agrada d'ell; prefereixo estar en desacord amb algú que no sentir indiferencia. Seguim amb la música que ens n'anem de mare; destaco dues propostes especialment d'etiqueta negra, Badly Drawn Boy i Lambchop; i acabem amb la revisió del folk que fan els Herman Dune amb els seu darrer disc. Que ho gaudiu i fins la semana vinent, sònics.

"Al món hi han recursos suficients per satisfer les necessitats de tothom però insuficients per satisfer l'avaricia d'alguns."
Gandhi



1- Half Foot Outside – Heavenly (2008) – Floating spaceboy
2- Late Of The Pier – Fantasy black channel – Space and the woods
3- Cut Copy – In ghost colours (2008) – Feel the love
4- The Style Council – Greatest Hits – A solid bond in your heart
5- R.E.M – Monster (1994) – What’s the frequency Kenneth?
6- Jim Noir – Tower of love – In the K of C
7- Jaume Sisa – Ni cap ni peus (2008) – Desde la lluna
8- Loquillo – Balmoral (2007) – Cruzando el paraiso
9- Badly Drawn Boy – Born in U.K. (2006) – Degrees of separation
10- The Week That Was – The week that was (2008) – Scratch the surface
11- Benjamin Biolay – A l’origin (2005) – Grand zero bar
12- José Gonzalez – In our nature (2007) – Killing for love
13- Lambchop – Oh (Ohio) (2008) – Sharing a Gibson with Martin Luther King Jr
14- Herman Dune – Next year in zion (2008) – When the sun rose up this morning

dijous, 20 de novembre de 2008

SònicPop 20/11/2008

Programa amb ritmes vitals i energètics com a protagonistes principals per foragitar els fantasmes que en forma de crisis pretenen fer-nos caure en el desànim. Kaiser Chiefs, Editors i Black Kids com a propostes novedoses però standard i a destacar per sobre de les altres les de dos grups que avui en dia fan de la llibertat estilistica bandera per construir un so molt personal; em refereixo a dos "vells" coneguts del programa com els MGMT i els Arcade Fire. So fronterer de la mà dels Calexico (California + Mexico) en aquest cas homenatjant a Víctor Jara i a les antípodes els Black Grape, en el seu dia la ressurrecció dels Happy Mondays -dissolts al 1992- i contra tot pronostic trencant motlles i fusionant de manera magistral estils tan diversos com rock, pop, soul i funk. Es aquí quan afluixem l'accelerador i el programa assoleix una atmosfera més clamada i elegant, atenció als Ladybug Transistor i a José Gonzalez -versió capgirada del Teardrops de Massive Attack- per triar-ne dos. Per acabar l'outsider actual més en forma, Darren Haymann i una visita als clàssics, un en actiu encara com John Hiatt i un altre desaparegut fa forces anys, i en vida a l'ombra del seu germà Brian; ens referim a Dennis Wilson, el bateria surfero dels Beach Boys a qui li van sobrar algunes companyies i diverses substancies. Si podeu llegir la seva biografia és realment tràgica i interessant, sobretot la part que es veu associada amb Charles Manson, gurú de "la familia" i ideòleg de diversos assassinats en sèrie, el més famós el de Sharon tate, dona de Polanski quan estava embarassada junt amb quatre persones més. Una història ben macabra i fosca que al llegir-la sembla més un guió cinematogràfic que no pas la descripció d'uns fets reals.


1. Editors – The back room (2005) – Munich
2. Black Kids – Wizzard of ahhs (2007) – I’m not gonna teach your boyfriend how to dance with you
3. The Rifles – No love lost (2008) – Local boy
4. Kaiser Chiefs – Off with their heads (2008) – Never miss a beat
5. Ja T’ho Diré – Moviments salvatges (1995) – Res no es mou
6. MGMT – Oracular Spectacular (2007) – Kids
7. Arcade Fire – Neon bible (2007) – The well and the lighthouse
8. Lori Meyers – Hostal Pimodan (2004) – Sus nuevos zapatos
9. Black Grape – It’s great when you straight (1995) – Kelly’s heroes
10. Calexico – Carried to dust (2008) – Victor Jara’s hands
11. The Ladybug Transistor – Can’t wait another day – This old chase
12. Darren Hayman – And the secondary modern (2008) – The wrong thing
13. Dennis Wilson – Pacific ocean blue (1965) – Rainbows
14. John Hiatt – Same old man (2008) – Old days
15. José Gonzalez – In our nature (2007) – Teardrop

divendres, 14 de novembre de 2008

SònicPop 13/11/08

Us haig de confessar que feia temps que li donava voltes a fer un programa de versions; finalment aquest dijous va ser el dia triat. Programa sorpresa amb aires “vintage”. Cançons –moltes d’elles conegudes- i que pertanyen al nostre imaginari auditiu revisitades per altres músics i oferint-nos la versió que ells en tenen. Per alguns puristes això implica sacrilegi però també és possible –i així ho espero- que us endugueu algunes grates sorpreses per la seva originalitat. Per escoltar detingudament i poder gaudir de la calma i sensibilitat que ens transmeten destaco "Hallelujah" de Leonard Cohen versionat per Jeff Buckley i el "Fields of gold" d’Sting a càrrec d'Eva Cassidy. Per la seva originalitat i trencament estilístic elevat dues versions impactants, "Starman" de David Bowie versionat en portuguès per Seu Jorge i atenció, per caure d’esquena Johnny Cash reinterpretant el "Personal Jesus" de Depeche Mode. Habitualment qui versiona és més jove que l'autor però en aquest darrer cas és a la inversa i l'impacte és total; un clàssic de l'electrònica versionat amb aires blues per un exponent del country -avui dia desaparegut- resulta una combinació de factors xocant, gairebé tant com la mateixa cançó en sí. En altre nivell també em sembla especialment brillant l’adaptació del texte del "Rockin’ in a free world" de Neil Young per part dels Sopa de Cabra així com la de "Chelsea Hotel" de Jabier Muguruza, suavitzant de manera poètica la crua lletra original de Cohen. I d’altres peces que podeu escoltar i que de ben segur riureu com és el cas de la del Quimi Portet o l’Albert Pla i també revisitant el "Sorry angel" de Serge Gainsbourg, el lleig més seductor, a càrrec dels Franz Ferdinand i Jane Birkin (foto). Esperem que us agradi la proposta que us fem per aquesta setmana.

"He tingut una crisi cardiaca. Això demostra que tinc cor."
Serge Gainsbourg (1973)



1- Mazoni – Si els dits fóssin xilòfons (2007) – La granja de la Paula (Bob Dylan – Maggie’s farm)
2- Coldplay – Rythms del mundo (2007) – Clocks
3- Franz Ferdinand – Monsieur Gainsbourg revisited (2006) – A song for Sorry Angel (Serge Gainsbourg – Sorry Angel)
4- Cat Power – Jukebox (2007) – I believe in you (Bob Dylan)
5- Sopa de Cabra – Com un huracà (1996) – Resistint en el món lliure (Neil Young – Rocking in a free world)
6- Albert Pla – Supone fenollosa (1995) – Por el lado mas bestia de la vida (Lou Reed – Walk on the wild side)
7- Seu Jorge – Life Aquatic Studio Sessions (2005) – Starman (David Bowie)
8- Nouvelle Vague – Bande a part (2006) – Heart of glass (Blondie)
9- Johnny Cash – American IV (2002) – Personal Jesus (Depeche Mode)
10- Quimi Portet – La terra es plana (2004) – Els rius de Babylon (Boney M – The rivers of Babylon)
11- Jabier Muguruza – Acordes con Leonard Cohen (2007) – Chelsea Hotel (Leonard Cohen)
12- Jeff Buckley – Grace (1995) – Hallelujah (Leonard Cohen) -
13- Eva Cassidy – Songbird (1998) – Fields of gold (Sting)

dijous, 6 de novembre de 2008

SònicPop 6/11/2008

Hola. Aquesta setmana amb una selecció més eclèctica que mai i amb traçat de corva. Melodies rockeres inicials per encetar amb força el programa per part dels The Hold Steady i el nou disc dels King of Leon; després s'afluixa la cadencia en una part mitjana del Sònic encetada per la magnifica "In a little while" dels U2, una autèntica meravella capaç de fer-nos viatjar molt i molt lluny, també en aquesta part destaco la proposta folk de Jonathan Richman i l'inclassificable Kevin Johansen, un cantant-compositor que ha viscut per tota Amèrica i que aquesta mescla es reflexa en la seva música. Escoltar-lo és estar permanentment amb un sonriure als llavis degut a la ironia que destil·len les seves lletres on hi podrem trobar situacions de la quotidianitat portades a un punt agredolç. Al capdavall això és en sí el que ens trobem a moltes de les coses que vivim; estar atents a l'escala de grisos és simptoma d'intel·ligència, i la intel·ligència és sexi. Ai que me'n vaig de mare; cap al final la revisió als històrics de la mà dels Beatles i el seu "We can't work it out", grup inspiració d'infinites generacions. Mentre sonava, el Mairal i jo, ens emocionavem preguntant-nos d'on deuria sortir la llavor d'aquest so inconfusible i mai fet fins llavors capaç de seduir amb una senzillesa aclaparadora. No ho sabem però tenim el llegat d'una prolífica carrera per gaudir-ne tantes vegades com vulguem. Fins la setmana vinent Sònics.

"La ironía es una especie de tristeza disfrazada. Es como un burka bajo el cual se pueden decir muchas verdades que obligan a una segunda o tercera lectura para que no pasen desapercibidas."
Kevin Johansen - Entrevista a El Pais.


1- The Hold Steady – Stay positive (2008) – Constructive summer
2- Kings Of Leon – Only by the night (2008) – Crawl
3- Arctic Monkeys – Favourite worst nightmare (2007) – Teddy picker
4- Peter Bjorn & John – Writer’s block (2007) – Young folks
5- Operator Please – Yes yes vindictive (2008) – Leave it alone
6- U2 – All that you can’t leave behind (2000) – In a little while
7- Jonathan Richman – Beacause her beauty is raw and wild (2008) – Time has been going by so fast
8- Richard Hawley – Coles corner (2005) – Just like the rain
9- Kevin Johansen – City Zen (2003) – El palomo
10- Eddie Vedder – Into the wild – Long nights
11- Patrick Watson – Close to paradise (2007) – The storm
12- Grinderman – Grinderman (2007) – Don’t set me free
13- Adrià Puntí – L’hora del pati – Setze jutjes
14- The Beatles – Single (1965) - We can’t work it out
15- The Killers – Human (2008) – Human
16- Glasvegas – Singles (2008) – Geraldine