dissabte, 28 de febrer del 2009

SonicPop 26/02/2009

Com porteu la setmana sense pastilla sònica? Suposo que haureu resistit amb més o menys èxit. No us amoïneu que aquest dijous passat hem seguit amb el nostre costum. Destacar algunes cançons per sobre les altres em resulta difícil així que les enumeraré breument totes. L'inici és canyero amb els Feeder, es manté la tònica amb el Infadels i la seva proposta electro-rockera, The National amb l'elegancia fosca que els caracteritza (la bateria, escolteu-la i sentiu-la), els Oasis que són tan bons que ni ells mateixos són capaços d'igualar-se i els Dirty Pretty Things amb Carl Barat al front fent una mica més del mateix que feia amb Pete Doherty als Libertines, és a dir, excelents cançons brit-pop. Retrocedim al 1978 amb els històrics i desconeguts Cheap Trick per donar pas a la fase tranquila, trip-hop amb Portishead des de Bristol i el country-rock de Robert Plant i Allison Kraus amb el seu premiat Raising sand als Grammy. De casa nostra, Roger Mas consolidat i reconegut com un dels millors cantautors catalans i The New Raemon, el projecte del músic Ramón Rodriguez creant una proposta emotiva i atractiva. Recta final amb els folkies Noah and The Whale, el rock progressiu dels The Who, atenció al tall de Morrissey -brutal- i els inetiquetables Hopewell. Que ho gaudiu i us convido a que deixeu els vostres comentaris i propostes. Fins la setmana vinent.


1- Feeder – Silent cry (2008) – We are the people (4:42)
2- Infadels – Universe in reverse (2008) – Make mistakes (3:49)
3- The National – Boxer (207) – Mistaken for strangers (3:33)
4- Oasis – Dig out your soul (2008) – Waiting for the rapture (3:03)
5- Dirty Pretty Things – Romance at short notice (2008) – Tired of England (3:03)
6- Cheap Trick – Heaven tonight (1978) – Surrender (4:12)
7- Portishead – Third (2008) – The rip (4:37)
8- Robert Plant & Alison Krauss – Raising sand (2007) – Killing the blues (4:18)
9- Roger Mas – Les cançons tel•lúriques (2008) – Anem (3:41)
10- The New Raemon – A proposito de Garfunkel (2008) – El saben aquel que diu (3:05)
11- Noah and The Whale – UK (2008) – Shape of my heart (2:56)
12- The Who – Who’s next (1971) – Baba O’Riley (5:09)
13- Morrisey – The best of (2008) – All you need is me (3:12)
14- Hopewell – Beautiful targets (2007) – Over and over (5:31)

dijous, 19 de febrer del 2009

Sònic-Off 19/02/2009

Hola sònics. Per diversos motius logistics aquest dijous no ha estat possible oferir-vos la dosi setmanal de música que tenim acordada. A Ràdio Vallromanes s'emetrà un programa dels primers que vaig grabar i que no disposo d'ell, per tant, tampoc us el puc penjar al bloc.

Per compensar-ho, un oferiment: "Spotify", recordeu bé aquest nom perquè els que arribeu a donar-vos d'alta en aquest servei virtual podreu gaudir de la música com poques vegades la tecnologia i les noves eines de difusió han fet. Es com tenir una enciclopèdia musical de cançons de tota la història de la música. Es impressionant la quantitat de cultura musical que es pot obtenir enllaçant amb grups determinats, discografia, cançons, doble click i au!! audio inmediat. Teòricament només funciona a través d'una invitació d'un membre però clicant aquí trobareu un formulari per facilitar el procés. Registrar-se és gratuït, amb això obteniu un petit programa que només us cal instalar-lo en el vostre ordinador.

Fins dijous vinent (pels oients de Radio Vallromanes programa en rigurós directe).

dissabte, 14 de febrer del 2009

SonicPop 12/02/2009

Benvinguts al bloc. Menú del dia: pastilla energètica de la setmana a càrrec dels Wolfmother, un grup de curt recorregut i amb una fidel llegió de fans que els consideraven hereus directes dels Black Sabbath o Led Zeppelin,`el clàssic amb els T. Rex i una cançó inclosa en la banda sonorora de "Billy Elliott", un grandiós treball dels The National (Boxer 2007) que combina magistralment elegància, calma i contundència, el projecte de l'ara DJ Norman Cook (ex Housemartins i en l'actualitat Fatboy Slim) Brighton Port Authority amb Iggy Pop a les cordes vocals i uns novells, The Domino State (sense disc al mercat encara) i amb un estilàs digne de grups més veterans. Per acabar i canviant radicalment d'estil, Eli "Paperboy" Reed, un blanc amb veu negra que ens ofereix un excepcional disc (Roll with you) apte per a esquelets inquiets o per a estats emocionals àvids de dosis industrials de ritme i "soul". Carregada de piles assegurada amb aquest fenòmen.
Veureu que al final del tall A i han un sons extranys. La relaxació fa que sorgeixen errades com aquesta. Al programa de ràdio que s'emet el David Mairal ho edita però aquesta és la grabació en rigurós directe i es nota tot. Depèn de com ho mireu, encara teniu una dosi extra d'autenticitat.
La setmana que vé, més i millor.
Gràcies per deixar-vos caure per aquest bloc sònic.


1- Damien Jurado – Caught in the trees (2008) – Gillian was a horse
2- Frightened Rabbit – The midnight organ fight (2008) – Modern leper
3- The National – Boxer (2007) – Brainy
4- The Brighton Port Authority – I think we’re gonna need a bigger boat (2009) – He’s Frank
5- Coldplay – Viva la vida... (2008) – “42”
6- Wolfmother – Wolfmother (2006) – White unicorn
7- The Domino State – UK Rock (2008) – What’s the question
8- M. Ward – Hold time (2009) – Never had nobody like you
9- T. Rex – Electric Warrior (1971) – Cosmic dancer
10- Eli “Paperboy” Reed – Roll with you (2009) – I’m gonna getcha back
11- Jeremy Jay – A place where we could go (2008) - Scape to Aspen
12- Cloud Cult – Feel good ghosts (2008) – Journey of the featherless
13- Keren Ann – Keren Ann (2008) – Lay your head down
14- Dark Captain Light Captain – Mirackle Kicker (2008) – Jealous enemies
15- Annuals – Such fun (2008) – Always do

divendres, 6 de febrer del 2009

SonicPop 5/02/2009

De menys a més. De l'estabilitat i tranquilitat folk/pop dels grups inicials a l'energia pop/rock marcada per Elliott Murphy com a punt d'inflexió de les dues parts diferenciades. Especial atenció a Jeremy Jay i el seu fantàstic "Heavenly creatures", a Jack Johnson amb un disc que no em canso d'escoltar i que creix amb cada audició i als Mishima i la seva música parlada amb lletres aptes sobretot pels que a dia d'avui ens acostem indefectiblement als 40. L'elegant tall de l'escocès Glenn Hansard deixa pas a les propostes pop més vitalistes dels Rascals, Kooks, The Lodger i Franz Ferdinand. Inclòs un petit error entre els tals 8 i 9 on l'entrada inicial no es correspon a la presentació feta. Que en gaudiu i espero propostes i peticions.


1- Emma Pollock – Watch the fireworks (2007) – Paper and glue
2- Underwater Tea Party – Suburban metronome (2007) – Ampelmann
3- Port O’Brien – The wind and the swell (2008) – My eyes wan’t shut
4- Jeremy Jay – A place where we could go (2008) – Heavenly creatures
5- Jason Collett – Here’s to being there (2008) – Out of time
6- Bonnie Prince Billy – Lie down in the light (2008) – So everyone
7- Jack Johnson – Sleep through the sthatic (2008) – If I had eyes
8- Mishima – Set tota la vida (2007) – Em deuria enamorar
9- Elliott Murphy – Coming home again (2007) – A touch of kindness
10- The Rascals – Rascalize (2008) – Freakbeat phantom
11- Glenn Hansard – Once (BSO) – Trying to pull myself away
12- The Kooks – Konk (2008) - Shine on
13- The Lodger – Life is sweet (2008) – The good old days
14- Franz Ferdinand – Tonight Franz Ferdinand (2009) – No you girls
15- Josh Ritter – The historical conquests of Josh Ritter (2008) – Open doors

diumenge, 1 de febrer del 2009

Sonicpop 29/01/2009

Hola amics. Forces perles al Sònic d'aquesta setmana, fortament influenciats per l'inici d'Elliott Murphy a qui fa pocs dies he vist i gaudit en concert al Barnasants. Rock & roll d'alta factura i actitut a dalt de l'escenari digne d'un jove replet d'il·lusió. Si voleu crònica blocaire propia enllaceu aquí i si preferiu la periodística aliena aquí. Tornant a la ràdio, destaco per sobre d'altres peces una bestial cançó de Benjamin Biolay, la potencia captivadora dels Frghtened rabbit, els paisatges onírics de Shearwater i l'alegria tecnològica dels Killers amb els que volem ben alt cada cop que els escoltem. Els clàssics els tenim més a tocar amb els Simple Minds i el seu "She's a river". Espero els vostres comentaris. Salut i a gaudir de la música.



1- Elliott Murphy – Coming home again (2008) – Pneumonia alley
2- Starsailor – Silence it’s easy (2005) – Music was saved
3- Weezer – The red album – Troublemaker
4- Frightened Rabbit – The midnight organ fight (2008) – Fast blood
5- Stereolab – Chemical chords (2008) – Three women
6- Herman Dune – Next year in zion (2008) – Try to think about me
7- Benjamin Biolay – Trash yé yé (2008) – Dans la Merco Benz
8- Black Mountain – In the future (2008) – Stay free
9- Shearwater – Rook (2008) – The snow leopard
10- Kaiser Chiefs – Off with their heads (2008) – Can’t say what I mean
11- The Killers – Sam’s town (2006) – Read my mind
12- Simple Minds – The best of – She’s a river
13- The Dandy Warhols – Welcome to the monkey house (2003) – We used to be friends
14- The Tyde – Three’s co (2008) – Two many kims