Programa de velles glòries, dit en el sentit més respectuós tot i que no ho sembli, i també per a novetats destacades. Rock & roll, country, versions, reggae, pop, folk i una de Jonsi Birgisson (Sigur Ros) inclassificable però a un nivell emocional altíssim. Com a hit enganxós, Gary Go, que amb el seu "Wonderful" és capaç d'enganxar al més escèptic de la classe. Té molt mèrit crear melodies que amb escoltar-les el primer cop apareix l'impuls de cantar la tornada. La resta, Pearl Jam, Johnny Cash i Blur com a grans noms. La resta novetats per descobrir amb un especial atenció als Moussa & The Latin Reaggae Band, un grup de Barcelona liderat per Moussa Castro que fa bon reggae i al que des d'aquí donem el màxim suport. Podeu visitar el seu MySpace si voleu coneixer més propostes d'ells i descarrgar-vos els arxius que volgueu. L'SGAE només defensa l'"stablishment" musical, és a dir, els que viuen de la seva música, o m¡llor dit, vivien sense sortir de casa. Senyors, tornem al "carretera i manta". El directe és ara mateix la gran font d'ingressos de molts músics i és on el públic considera que és lícit pagar. Els cedés per sota de 10€ i vendran els discos que vulguin.1- Pearl Jam – Backspacer (2009) – Got some (3:06)
2- Tv On The Radio – Dear science (2008) – Halfway home (5:32)
3- Blur – Modern life is rubbish (1993) – Sunday Sunday (2:36)
4- The teenagers – Reality check (2008) – Love no (2:59)
5- Biffy Clyro – Only revolutions (2009) – Know your quarry (3:29)
6- Two Gallants – Two Gallants (2007) – Despite what you’ve been told (4:29)
7- Moussa & The Latin Reggae Band – Waiting for my down (2006) – Stop the war (3:41)
8- Johnny Cash – American III – One (3:53)
9- Johnny Cash – American III – Solitary man (2:36)
10- Kings Of Leon – Only by the night (2008) – Sex on fire (3:26)
11- Thom Yorke – The eraser (2006) – Analyse (4:06)
12- Gary Go – Gary Go (2009) – Wonderful (5:10
13- Jonsi – Free mp3 – Boy lilikoi (4:27)
14- Barenaked Ladies – Greatest Hits (2001) – Brian Wilson (4:45)
3 comentaris:
No he pogut escoltar el programa però la crònica del que hi ha promet.
Hola, neng,
Molt maca la canço Know you Quarry (especialment la lletra). I també Gary Go (visca IPhone si s'acaben produint productes com aquest!) Però m'ha agradat molt especialment Boy lilikoi; no en tenia ni idea de qui era aquest tal Jonsi, però sent membre dels Sigur Rós ja no és tan sorpresa que sigui bo: aquest "poti-poti de friquis" que deia aquell, són tan raros com bons. Però bé, això ja passa amb els escandinaus en general, als quals, com deia la meva àvia, els falta un bull com les guixes, i allò que toquen, artísticament parlant, ho converteixen en or els molt malparits!: Strindberg, Ibsen, Bergman, Max von Sydow, Lars von Trier (feixista!!!), Bjork... És clar que havent de viure en aquelles condicions climatològiques, qui cony no acaba sent un bon artista. Això, jugar a tennis, treballar a l'Ikea o suicidar-se (que segons com pot arribar a ser el mateix). Poques més opcions hi ha...
Apa, una abraçada, rei,
Jordi
Gràcies Eduard. Veurem si s'acompleixen les teves expectatives.
Jordi: d'acord al 100%. Per allà dalt estan una mica torrats. El medi és bell i hostil, si no pots sortir al carrer tens tot el temps del món per pensar, per tant, o acabes fent barbaritats com Antichrist (els 10 minuts inicials són una obra mestra) o t'alcoholitzes (si se't posa malament l'alcohol et suicides com bé dius). Content que t'hagi agradat el Jonsi, la veritat és que el que fa és inigualable. Les melodies que és capaç de crear reflexen ben bé el que seria un apisatge marcià/escandinau. Celebro també que t'agradin Biffy Clyro, són uns autèntics desconeguts aquí i Gary Go té un tros de hit.
Salut amics.
Publica un comentari a l'entrada