Programa previ a la setmana santa que s'inicia amb propostes força tranquiles, després rockeres i finalment acabem amb punts àlgids eletronics de l'estil rebenta-pistes. Així la nostra proposta avui esdevé més més celèctica que mai, des del folk, pop, rock al disco i l'electronica, tot (o gairebé) hi cap al Sonicpop, el vostre programa de ràdio, desconegut i preferit. Espero que avui descobriu intressants novetats que apareixen i molta atenció a la part final del programa, un exemple, Joe Grushecky recomanat per Eduard Puignou del bloc Melomania; a banda d'un gran tema dels Mazoni, sento especial predilecció per la potencia i la energia que desprenen els quatre últims talls, cada un amb el seu estil. Els Cut Copy són uns cracks, per favor, algú es pot resistir a la tornada "lights and music, are on my mind, be my baby, one more time". Autentics hits, espero que compartiu la meva opinió. Encara que amb retard, arriba la vostra dosi de Sonicpop, ens retrobem aviat.1- Mark Knopfler – Kill to get crimson (2007) – True love will never fade (4:22)
2- Charlotte Gainsbourg – IRM (2010) – Le chat du cafe des artistes (4:03)
3- Headless heroes – The silence of love (2009) – Nobody’s baby now (3:41)
4- Badly Drawn Boy – Is there nothing we could do? (2010) – I’ll carry on (3:55)
5- Dan Michaelson & The Coastguards – Saltwater (2009) – Bust (4:05)
6- Clinic – Do it (2008) – The whitch (3:14)
7- Joe Grushecky & The Houserockers – East Carson street (2009) – Chasing shadows (3:38)
8- Marc Parrot – Interferència (2007) - La reina del meu cor (3:44)
9- Mazoni – Esgarrapada (2006) – No tinc temps (3:14)
10- The Postal Service – Give up (2003) – Such great highs (4:26)
11- Cut Copy – In ghost colours (2008) – Lights and music (4:37)
12- Beach House – Teen dream (2010) – 10 mile stereo (5:07)
13- Yeasayer – Odd blood (2009) – Ambling alp (3:57)
4 comentaris:
Doncs si, quin programa més eclèctic que t'ha sortit. M´han agradat molt els Cut Copy. Em recorden els Empire of the Sun.
La versió dels Headless Heroes la vaig escoltar de seguida que els vas posar en l'altre programa i bé, poca cosa puc dir que no hagis dit. Potser és per la veu femenina que no m'acaba de quadrar gaire, i posats a versionar em quedo amb el Mercy Seat del Johnny Cash. Encara estic tocada per la versió que vas posar del Hurt.....
records des del nord (suposo que al Ra l'hauràs fet feliç amb el Mark Knopfler)
Correcte. Cut Copy són bestials, igual que els EOTS.
Jo també em quedo amb el "Hurt" d'en Cash i el que dius de la veu femenina ho recolzo. Per variar és correcte però no trenca res.
El Ra és tan fan/mitòman que li deu agradar TOT de TOTS els que li agraden. Per tant, segur que la cançó del Mark Knopfler li ha encantat.
Una abraçada des del sud d'Europa i Nord-Africa.
Estic emocionat, he sentit el meu nom a la radio !! jajajaja Gràcies Josep Mª.
Si tot va bé vaig a veure al Grushesky a Sant Joan de Vilatorrada el 14 de maig.
Per cert, m'ha agradat molt aquest programa.
Gràcies Eduard. Celebro que t'agradés el programa. Que vagi bé amb el Grushecky, ja em faràs la cronica.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada