Eclecticisme musical en aquesta nova edició setmanal amb propostes punk, pop, folk i electroniques tenint com a punt d'inflexió de retorn als clàssics els grandiosos Smiths amb un hit històric i una obra mestra anomenada Fearless dels Pink Floyd. Les coses prene forma amb el volums i textures orgàniques de Beck, la maduresa optimista de les melodies dels Nada Surf, l'energia grandiloqüent dels Maximo Park, la duresa del folk dels Bon Iver, acabant amb la incomparable veu de Cat Power verisonant-se a sí mateixa en el seu indispensable disc Jukebox. La setmana que vé més i millor.1- Mission Of Burma – Onoffon (2004) – Max Ernst’s dream
2- School Of 7 Bells – Alpinisms (2008) – Face to face on high places
3- Hercules & Love Affair - Hercules & Love Affair (2007) – Raise me up
4- The Smiths – The Queen is dead (1986) – There’s a light that never goes out
5- Born Ruffians – Red yellow and blue (2008) – Hummingbird
6- Nada Surf – Lucky (2008) – See these bones
7- Drive By Truckers – Brighter than creation’s dark (2008) – Two daughters and a beautiful wife
8- De Luxe – Fin de un viaje infinito (2007) – Tendremos que esperar
9- Maximo Park – Our earthly pleasures (2007) – Karaoke plays
10- Beck – Modern guilt (2008) – Modern guilt
11- Pink Floyd – Meddle (1971) – Fearless
12- Bon Iver – For Emma forever ago (2008) – Skinny love
13- Cat Power – Jukebox (2008) – Metal heart
3 comentaris:
Enhorabona pel programa. Vaig escoltar-lo per casualitat i com que no és gaire habitual sentir aquest tipus de música per la ràdio em vaig enganxar. Així que ja pots comptar amb un oient més els dijous. Salut.
Hola des dels països baixos, com pots veure aquí seguim escoltant el teu programa, encara que no sempre comentem alguna cosa.
Com a anecdota per a explicar, el mes de juny vam anar al concert del Beck, i ves per on, va ser la primera vegada en tota la meva història musical, que vaig marxar d´un concert abans que s´acabés. Una experiència horrorosa i sobretot decepcionant.
I ara al mes de juny d'aquest any, aniré al concert del Morrissey. Ja l´he vist una vegada, i no em va decepcionar, així que confiem que aquesta vegada tampoc ho faci, més que res perquè el tinc molt alt en el pedestal de casa, hehehehe. Encara tinc per escoltar els Years of Refusal, a veure que tal.
I recomenacions holandeses, ben poques. L´any ha començat molt fluix.
Salutacions. So i Ra
Gràcies anònim 1 per comptar amb el teu suport. Espero no decebre la meva selecta audiència.
Sònia i Raul; agraiments. En quant a Beck, independentment del concert (aquestes figures que van de tornada de tot sovint són inaguantables), em sembla el seu un bon treball, per tant, sempre ens quedarà el disc. Morrisey, jo ja he perdut el criteri amb aquest paio. Una de les meves referències musicals més importants.
Una abraçada ben forta a tots/totes.
Publica un comentari a l'entrada