diumenge, 30 de maig de 2010

Sonicpop 27/05/2010

Programa eclèctic i una mica desendreçat en quant a estils musicals. Ja des de l'inici combinem reggae, electrònica, rock americà i brit pop. La proposta reggae de la mà dels Toots and The Maytals, una formació jamaicana molt influent i veterana que encara segueix fent gires i concerts per tot el món. A banda d'ells destaquem aquesta setmana The Hours, Neil Young, Brett Dennnen i Jovanotti amb el seu hit "L'ombelico del mondo" que els que estigueu poc per sota dels 40 recordareu molt bé. Molt destacables i repetint presència, Pearl Jam amb un tros de cançó i els Mishima repassant els seu "Ordre i aventura" d'enguany.



1- Toots & The Maytals – Reggae Jamaica homeland (2001) – Reggae got soul (3:06) 
2- Cut Copy – In ghost colours (2008) – Feel the love (4:28) 
3- Drive By Truckers – The big to-do (2010) – The fourth night of my drinking (4:45) 
4- LCD Soundsystem – This is happening (2010) – Drunk girls (3:44) 
5- Lali Puna – Remember (2010) – Remember (3:44) 
6- The Hours – See the light (2010) – These days (3:56) 
7- Neil Young – Living with war (2006) – Living with war (5:05) 
8- Broken Social Scene – Forgiveness rock record (2010) – All to all (4:50) 
9- Brett Dennen – So much more (2006) – The one who loves you the most (5:00) 
10- Pearl Jam – Backspacer (2009) – Unthought known (4:09) 
11- Biffy Clyro – Puzzle (2007) – Folding stars (4:15) 
12- Jovanotti – Lorenzo 1990-1995 () – L’ombelico del mondo (4:28) 
13- Mishima – Ordre i aventura (2010) – Tornaràs a tremolar (1:59) 

2 comentaris:

Jordi Vilaró Berdusan ha dit...

Hosti, neng,
Deixa’t d’explicacions de no haver pogut ordenar o no sé què... No ordenis res! El programa t’ha sortit fenomenal. Per a mi, el millor dels que t’he escoltat fins ara (bé, confesso que n’he escoltat uns quants, però no tots). M’ha agradat pràcticament tot del que has ofert (bé, tot menys els "frikies" muniquesos!)
A més els teus comentaris espontanis (que per desgràcia n’ofereixes pocs!), sempre em fan riure d’allò més: boníssim allò de l’entrevista al cantant de pulp que no recordaves. O allo de "El dia que repetiu programa i que no recordes..." o el "ara m'aixecaré i ho miraré per Internet" Com he rigut!
Bromes a banda, m’ha agradat moltíssim la cançó del Neil Young; no la coneixia, però me la penso baixar i guardar a la meva selectoteca personal. I la del Bratt Dennen probablement també. I els Reggaes del començament (Reggae amb armònica inclosa: fabulós!) I la bonica cançó de Mishima... En fi, com dic, collonut tot plegat: m’ho he passat d’allò més bé escoltant el teu programa: gràcies!
Apa, una abraçada, rei,
Jordi

Josep M ha dit...

Gràcies amic.
Sí, l'espontaneitat sempre és benvinguda. Sovint ho porto tot massa "llepat" i és millor deixar-se anar molt més. Fas bé de dir-ho.
Pel que fa a la música, celebro que t'hagi agradat. La selecció que fas és increible; tots 4 discos són excepcionals y molt complerts ja que en cada un d'ells trobaràs varies cançons d'altíssima factura. Afegiria a aquests que dius el de Pearl Jam. Després d'un parell de setmanes sense Sonicpop, aquest dijous hi torno. Una abraçada.