Us haig de confessar que feia temps que li donava voltes a fer un programa de versions; finalment aquest dijous va ser el dia triat. Programa sorpresa amb aires “vintage”. Cançons –moltes d’elles conegudes- i que pertanyen al nostre imaginari auditiu revisitades per altres músics i oferint-nos la versió que ells en tenen. Per alguns puristes això implica sacrilegi però també és possible –i així ho espero- que us endugueu algunes grates sorpreses per la seva originalitat. Per escoltar detingudament i poder gaudir de la calma i sensibilitat que ens transmeten destaco "Hallelujah" de Leonard Cohen versionat per Jeff Buckley i el "Fields of gold" d’Sting a càrrec d'Eva Cassidy. Per la seva originalitat i trencament estilístic elevat dues versions impactants, "Starman" de David Bowie versionat en portuguès per Seu Jorge i atenció, per caure d’esquena Johnny Cash reinterpretant el "Personal Jesus" de Depeche Mode. Habitualment qui versiona és més jove que l'autor però en aquest darrer cas és a la inversa i l'impacte és total; un clàssic de l'electrònica versionat amb aires blues per un exponent del country -avui dia desaparegut- resulta una combinació de factors xocant, gairebé tant com la mateixa cançó en sí. En altre nivell també em sembla especialment brillant l’adaptació del texte del "Rockin’ in a free world" de Neil Young per part dels Sopa de Cabra així com la de "Chelsea Hotel" de Jabier Muguruza, suavitzant de manera poètica la crua lletra original de Cohen. I d’altres peces que podeu escoltar i que de ben segur riureu com és el cas de la del Quimi Portet o l’Albert Pla i també revisitant el "Sorry angel" de Serge Gainsbourg, el lleig més seductor, a càrrec dels Franz Ferdinand i Jane Birkin (foto). Esperem que us agradi la proposta que us fem per aquesta setmana.
"He tingut una crisi cardiaca. Això demostra que tinc cor."
Serge Gainsbourg (1973)
1- Mazoni – Si els dits fóssin xilòfons (2007) – La granja de la Paula (Bob Dylan – Maggie’s farm)
2- Coldplay – Rythms del mundo (2007) – Clocks
3- Franz Ferdinand – Monsieur Gainsbourg revisited (2006) – A song for Sorry Angel (Serge Gainsbourg – Sorry Angel)
4- Cat Power – Jukebox (2007) – I believe in you (Bob Dylan)
5- Sopa de Cabra – Com un huracà (1996) – Resistint en el món lliure (Neil Young – Rocking in a free world)
6- Albert Pla – Supone fenollosa (1995) – Por el lado mas bestia de la vida (Lou Reed – Walk on the wild side)
7- Seu Jorge – Life Aquatic Studio Sessions (2005) – Starman (David Bowie)
8- Nouvelle Vague – Bande a part (2006) – Heart of glass (Blondie)
9- Johnny Cash – American IV (2002) – Personal Jesus (Depeche Mode)
10- Quimi Portet – La terra es plana (2004) – Els rius de Babylon (Boney M – The rivers of Babylon)
11- Jabier Muguruza – Acordes con Leonard Cohen (2007) – Chelsea Hotel (Leonard Cohen)
12- Jeff Buckley – Grace (1995) – Hallelujah (Leonard Cohen) -
13- Eva Cassidy – Songbird (1998) – Fields of gold (Sting)
7 comentaris:
M´ha costat treure temps, però per fi i mentre feia els deures d´Holandès he escoltat el teu programa!!!!!
Els Nouvelle Vague són lo más grande parlant de versions. Jo em quedo amb la versió del Love will tear us apart dels Joy Division.
I parlant de versions, he trobat a faltar una que Travis va fer del Baby, hit me one more time de la Britney. I també la versió dels Infadels del Sweet Dreams al últim concert que vam anar. Ja t´he donat idees per a un pròxim programa dedicat a les versions.
I ara les recomenacions des de les holandes: TV on the radio, Late of the Pier i els holandesos GEM, Johan i The Madd.
Doncs això que m´ha agradat molt el programa.
Groetjes uit Utrecht.
per cert, que sóc la Sonia, on el Ra ;-)
Hola holandesos. Gràcies per les recomanacions i per escoltar el programa. No coneixia aquesta dels Travis. Saps qui n'ha versionat una de molt famosa? El Roger Mas amb "Ni una sola paraula" de la Paulina Rubio. Seguirem fent programes de versions d'aquí unes quantes setmanes, per la vinent tornem a l'actualitat més pop. Una abraçada.
molt bona la sessió de versions! Ha veure si ens veiem aviat "xaval"..
X.Granollers Jr. i Visca el Barça!!
Ei pollastre. Me n'alegro que t'agradi. Estic especialment ebganxat a la del Johnny Cash del Personal Jesus de Depeche Mode. Ens veiem i Visca el Barça. Ara mateix anem 0-3 contra els portuguesos. Tenim equip i un entrenador que té com a premisa donar protagonisme a la cantera. De què ens queixarem ara? Quina és l'excusa per faltar sistemàticament al camp? I per marxar 15' abans per norma? Amb el Pep els culés estem ben representats.
Com és que encara no t'han fixat per exemple els de Icat.fm ? :-)
Genial la versió de Walk on the wild side d'Albert Pla.
Eduard
Ets un gran motivador. A Icat hi ha l'Albert Puig amb el Delicatessen que és dels pocs programes decents de radio que es fan (a banda d'alguns de Radio3 que per cert han fet fora el Trecet). Igual d'aqui uns anyets em fitxen, ja veurem. La de l'Albert Pla, efectivament, és genial. També la del Johnny Cash amb el Personal Jesus de Depeche Mode em sembla un xoc espectacular. Amic blocaire. Ens seguim trobant. Salut.
Publica un comentari a l'entrada