Programa amb ritmes vitals i energètics com a protagonistes principals per foragitar els fantasmes que en forma de crisis pretenen fer-nos caure en el desànim. Kaiser Chiefs, Editors i Black Kids com a propostes novedoses però standard i a destacar per sobre de les altres les de dos grups que avui en dia fan de la llibertat estilistica bandera per construir un so molt personal; em refereixo a dos "vells" coneguts del programa com els MGMT i els Arcade Fire. So fronterer de la mà dels Calexico (California + Mexico) en aquest cas homenatjant a Víctor Jara i a les antípodes els Black Grape, en el seu dia la ressurrecció dels Happy Mondays -dissolts al 1992- i contra tot pronostic trencant motlles i fusionant de manera magistral estils tan diversos com rock, pop, soul i funk. Es aquí quan afluixem l'accelerador i el programa assoleix una atmosfera més clamada i elegant, atenció als Ladybug Transistor i a José Gonzalez -versió capgirada del Teardrops de Massive Attack- per triar-ne dos. Per acabar l'outsider actual més en forma, Darren Haymann i una visita als clàssics, un en actiu encara com John Hiatt i un altre desaparegut fa forces anys, i en vida a l'ombra del seu germà Brian; ens referim a Dennis Wilson, el bateria surfero dels Beach Boys a qui li van sobrar algunes companyies i diverses substancies. Si podeu llegir la seva biografia és realment tràgica i interessant, sobretot la part que es veu associada amb Charles Manson, gurú de "la familia" i ideòleg de diversos assassinats en sèrie, el més famós el de Sharon tate, dona de Polanski quan estava embarassada junt amb quatre persones més. Una història ben macabra i fosca que al llegir-la sembla més un guió cinematogràfic que no pas la descripció d'uns fets reals.
1. Editors – The back room (2005) – Munich
2. Black Kids – Wizzard of ahhs (2007) – I’m not gonna teach your boyfriend how to dance with you
3. The Rifles – No love lost (2008) – Local boy
4. Kaiser Chiefs – Off with their heads (2008) – Never miss a beat
5. Ja T’ho Diré – Moviments salvatges (1995) – Res no es mou
6. MGMT – Oracular Spectacular (2007) – Kids
7. Arcade Fire – Neon bible (2007) – The well and the lighthouse
8. Lori Meyers – Hostal Pimodan (2004) – Sus nuevos zapatos
9. Black Grape – It’s great when you straight (1995) – Kelly’s heroes
10. Calexico – Carried to dust (2008) – Victor Jara’s hands
11. The Ladybug Transistor – Can’t wait another day – This old chase
12. Darren Hayman – And the secondary modern (2008) – The wrong thing
13. Dennis Wilson – Pacific ocean blue (1965) – Rainbows
14. John Hiatt – Same old man (2008) – Old days
15. José Gonzalez – In our nature (2007) – Teardrop
3 comentaris:
Hola de nou des de les holandes blanques. Ja veus que això comença a convertir-se en un costum. Mentres faig deures d´holandès que res millor que escoltar una mica de català, hehehehe.
M'han agradat molt les propostes d´aquesta setmana, sobretot les que no coneixia, com per exemple el John Hiatt i el Darren Hayman.
El top tres d'aquesta setmana (http://www.kinkfm.com/kink40) està format pels TV on the Radio, The last shadow puppets i The Glaslight Anthem. Dels dos primers ja no dic res, però aquests últims estan molt bé.
I jo em pregunto, què ja has escoltat el nou single dels Franz Ferdinand i el nou disc dels The Killers? El single dels Franz, Ulysses, està molt bé i el nou disc dels The Killers encara l´haig d'escoltar un parell de vegades, però el single està força bé (Human).
Doncs de moment aquesta és la crònica holandesa ;-)
Records del Raul també. Mira que ho intento, però no li acabo de treure la vena musical, hehehehe.
Hola. Així que el Raul se't resisteix? S'ha quedat amb el Bruce Springsteen i els Dire Straits, fet que està bé però també coneixer noves propostes. Gràcies per les recomanacions i el link de la radio virtual. M'apunto els TGA. Dels Killers he punxat fa un parell de setmanes el Human i dels F Ferdianad encara no he escoltat el darrer treball però caurà en quant el tingui. Aquest dijous venen 2 propostes, una electronica (Late of the pier) i una disco (Cut copy) molt interessants. Pel Raul, una dels REM, no es queixi. Una abraçada ben forta.
Molt bones
Gràcies per la recomanació de lenoir.es. Realment es un lloc especialitzat en llibres de musics.
I com no. Gràcies també per el link al meu bloc que tens posat.
Eduard
Publica un comentari a l'entrada