dissabte, 28 de febrer del 2009

SonicPop 26/02/2009

Com porteu la setmana sense pastilla sònica? Suposo que haureu resistit amb més o menys èxit. No us amoïneu que aquest dijous passat hem seguit amb el nostre costum. Destacar algunes cançons per sobre les altres em resulta difícil així que les enumeraré breument totes. L'inici és canyero amb els Feeder, es manté la tònica amb el Infadels i la seva proposta electro-rockera, The National amb l'elegancia fosca que els caracteritza (la bateria, escolteu-la i sentiu-la), els Oasis que són tan bons que ni ells mateixos són capaços d'igualar-se i els Dirty Pretty Things amb Carl Barat al front fent una mica més del mateix que feia amb Pete Doherty als Libertines, és a dir, excelents cançons brit-pop. Retrocedim al 1978 amb els històrics i desconeguts Cheap Trick per donar pas a la fase tranquila, trip-hop amb Portishead des de Bristol i el country-rock de Robert Plant i Allison Kraus amb el seu premiat Raising sand als Grammy. De casa nostra, Roger Mas consolidat i reconegut com un dels millors cantautors catalans i The New Raemon, el projecte del músic Ramón Rodriguez creant una proposta emotiva i atractiva. Recta final amb els folkies Noah and The Whale, el rock progressiu dels The Who, atenció al tall de Morrissey -brutal- i els inetiquetables Hopewell. Que ho gaudiu i us convido a que deixeu els vostres comentaris i propostes. Fins la setmana vinent.


1- Feeder – Silent cry (2008) – We are the people (4:42)
2- Infadels – Universe in reverse (2008) – Make mistakes (3:49)
3- The National – Boxer (207) – Mistaken for strangers (3:33)
4- Oasis – Dig out your soul (2008) – Waiting for the rapture (3:03)
5- Dirty Pretty Things – Romance at short notice (2008) – Tired of England (3:03)
6- Cheap Trick – Heaven tonight (1978) – Surrender (4:12)
7- Portishead – Third (2008) – The rip (4:37)
8- Robert Plant & Alison Krauss – Raising sand (2007) – Killing the blues (4:18)
9- Roger Mas – Les cançons tel•lúriques (2008) – Anem (3:41)
10- The New Raemon – A proposito de Garfunkel (2008) – El saben aquel que diu (3:05)
11- Noah and The Whale – UK (2008) – Shape of my heart (2:56)
12- The Who – Who’s next (1971) – Baba O’Riley (5:09)
13- Morrisey – The best of (2008) – All you need is me (3:12)
14- Hopewell – Beautiful targets (2007) – Over and over (5:31)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Però quin programa que t'ha sortit!!!!!! Però és que clar, amb el Morrisey!!!! És lo más grande, com dirien les folkloriques, i l'All you need is me, és una de les millors cançons que ha fet últimament.

Ha estat molt encertada la barreja de clàssics i nou benvinguts. Els Infadels en concert són del millor que hi ha últimament (fins i tot el Ra s'ho va passar d'allò més bé) i el disc dels National està prou bé.

Si hisenda ens torna els diners a temps, tenim en ment el següent festival:

www.pinkpop.nl

(hi ha versió anglesa en la web, encara que els noms dels grups s'entenen igual, hehehe)

T'apuntes? ;-)

Una abraçada,

sònia i ra

Josep M ha dit...

Hisenda sempre torna els diners, el que passa és que ho fa després que tú els hi hagis pagat.
Me n'alegro que t'hagi agradat el programa. Informació confidencial: va ser el primer programa emès en directe i un dels que va anar millor.
Gràcies pel recolzament amb Morrissey, el J. Camps sempre m'ho mig critica; però jo segueixo perquè m'encanta. Al marge del seu nivell i de la moda que hi ha ara en carregar-se'l, doncs mira, a mi -igual que a tú- el All you need is me em sembla un dels seus millors temes.
Dificil afegir-me al Pink Pop tot i que m'agradaria molt.
Me'n vaig a penjar el programa d'aquest dijous passat, en el que com podràs observar començo a anar mig bé a partir de la 3a o 4a cançó.
Una abraçada.